A la tres
BOE ‘vs.’ llibre
“Pedro Sánchez, la cogovernança i el madrilenyisme normatiu necessiten ara la lleialtat de presidents i alcaldes per desescalar
Avui comença la desescalada a la meitat del territori, però només per a un 11% dels catalans, que hi tindrem un paper clau, perquè començar a treballar, consumir i traslladar-se implica molta més sociabilitat i marge per al contagi d’un virus per al qual no hi ha vacuna i que s’ha endut ja trenta mil catalans. En la represa serà clau la prudència ciutadana i la capacitat dels CAP per testar i aïllar els portadors, més enllà de les actuacions de l’encarcarat comandament únic que allargarà l’estat d’alarma.
Pedro Sánchez va celebrar ahir la novena conferència de presidents per informar-los del que ja havia decidit el seu govern per a la fase 1, i que el Boletín Oficial del Estado (BOE) ja havia publicat. Va demanar lleialtat als presidents autonòmics, sobretot als socialistes com Puig, també molestos amb la desescalada. Ara que els necessita per regular les activitats, els apel·la a una cogovernança que no ha volgut aplicar en dos mesos. Ara s’adona que per a la “nova normalitat” li caldrà la complicitat de les autonomies i dels alcaldes, també, per facilitar i adaptar les actuacions sobre terrasses, espais esportius, platges, museus, biblioteques...
El confinament ens va abocar als llibres, però els hem hagut de substituir pel BOE, per esbrinar què podem fer i com interpretar la seva redacció madrilenya. Dos exemples: associar segona residència a canvi de província, perquè a Madrid, és clar, la segona residència la tenen tots fora de la província. O permetre trobades de 10 persones als domicilis i amb distàncies de 2 metres. A quines mansions viuen els redactors del BOE? No és estrany que Protecció Civil es passi el cap de setmana demanant aclariments al Ministeri de l’Interior i que hagi d’elaborar un document amb 179 recomanacions per a la fase 1. Que Euskadi –tot i que el PNB va votar prolongar l’alarma– insti a no moure’s del municipi i que la majoria de presidents li mostressin el seu enuig. Van confinar tard i unilateralment i sembla que el retorn a la quotidianitat, mantenint la distància, obviarà també la descentralització.
