Keep calm
Comadira i Tarkovsky
A hores d’ara, però, són els premis els que es beneficien de Comadira i no pas a l’inrevés
Narcís Comadira té un altre premi, un premi important perquè, com ell mateix recalca, el concedeix un club d’escriptors que és, a la fi, el que més acaba comptant. És el Jaume Fuster de l’AELC, i el té per tota la seva llarguíssima trajectòria, llarga i ampla, intensa, renaixentista. A hores d’ara, però, són els premis els que es beneficien de Comadira i no pas a l’inrevés. Més que n’hauria de tenir, sobretot els que ara em venen al cap, com ara el Premi d’Honor. Però bé, aquesta és una altra història. El fet és que en té un altre, que és l’excusa ideal per tornar a parlar del poeta.
Comadira escriu poc, aquests dies de reclusió, però continua confegint uns articles esplèndids en els quals parla de la natura i dels artistes que estima, elegies d’un món que s’esvaeix. En els últims que he llegit hi diu “apatia” i hi expressa un cert cansament, una sensació d’esvaïment, de dissolució i, al mateix temps, la certificació d’un estat d’ànim en l’interior del qual és difícil de trobar forces per anar més enllà de la supervivència. Hi combrego. En participo, també, d’aquesta manera de transitar pels dies opacs. Ell mateix, però, m’anima amb una resposta lluminosa: “Però l’esperança es lleva cada matí, Fono, com deia Péguy.”
Al cap d’uns dies, miro el documental A cinema prayer (“El cinema com a oració”) sobre Andrey Tarkovsky. El cineasta dibuixa una poètica precisa, espiritual, compromesa. “’L’art”, diu, “consisteix a resar, i aquest art que és oració ens aboca a la transcendència”. Si els lectors, els espectadors, els qui contemplen l’art, entenen aquesta operació, “l’art els pertanyerà”. Em penso que, amb persistència, lentament, Comadira llaura aquesta terra simbòlica a la manera del rus. Al final de Nadal segons Giotto, escriu: “Tot està aturat en un moment entern.” L’art contempla l’instant. I el poeta aleshores parla dels “nostres ulls sorpresos” davant la magnificència, però també davant el fet artístic com un redós de serenor i com una experiència que ens corprèn, que ens emociona, que ens fa transcendir.
