Opinió

De reüll

Partit contra el virus, segona part

Ja no es tracta només de resistir, sinó d’evitar que tot acabi petant

Vivim un dels moments més delicats de la pandèmia. Potser fins i tot més que els mesos de confinament obligat. Aquell va ser un període dramàtic i complicat però planava la sensació que es tractava de resistir l’embat. Superar aquell tsunami i després recomençar i avançar. Però ara certifiquem que aquella resistència només va ser la primera part d’un partit, que ara en té una segona i ves a saber quantes pròrrogues. Ara toca jugar contra els rebrots, molt abans del previst. De fet, no hi ha hagut ni mitja part. Ni un respir. I ja no es tracta de resistir, només, sinó de trobar la fórmula perquè no peti tot i enviem el partit a rodar. En tots els sentits: sanitari, econòmic i social. Des de la salut, no ens podem permetre una nova saturació del sistema ni dels seus professionals, que físicament i mental han arribat al límit. Des de l’àmbit econòmic un nou confinament total seria devastador, l’estocada mortal a l’entramat d’empreses i autònoms, i la crisi del 2008, al seu costat, acabaria sent una minúcia. I, socialment, l’agreujament dels contagis i les restriccions només genera malestar i cansament i d’aquí només hi ha un pas a la crispació. Per tant, un panorama sever i complicat. I la gestió que en fem –institucional, col·lectiva i personal– determinarà si guanyem el partit o anem patint pròrroga rere pròrroga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia