opinió. Diputat, vicealcalde i portaveu del grup municipal d'ERC a Figueres
Regular la convivència
Des d'ERC tenim la ferma convicció que els fonaments per construir una ciutat cohesionada i sense amenaces de tensions han de ser la garantia de l'exercici dels drets i deures de tota la ciutadania. Drets que s'exerceixen i regulen a base d'ordenances, no a cop d'iniciatives oportunistes. A Figueres, no es veuen ni burques ni nicabs pels carrers. Per tant, pot resultar estrany que la junta de govern local acordés crear, a instància nostra, una comissió de reforma de l'ordenança de civisme i convivència. Però un govern local no pot viure d'esquena a la realitat: ja hem passat per una primera experiència (moció del Partit Popular proposant que l'Ajuntament denunciés les persones immigrants en situació irregular) i no volem convertir la immigració en el centre d'atenció a cada ple municipal.
En el comunicat s'informava de l'acord de la junta de govern local d'impulsar una reforma d'ordenances per «regular que els ciutadans i ciutadanes en els edificis i equipaments municipals no portin una indumentària que, en tapar-los la cara, dificulti la identificació personal». El text ha estat inevitablement «interpretat» com un anunci de prohibició del burca i del nicab; però l'objectiu és canviar el terreny de joc: del ple a l'ordenança de civisme. Les societats, garantint el respecte a les diferències religioses, culturals, etc., es doten democràticament d'unes regles bàsiques que obliguen a «tots» els ciutadans. Sense entrar en la consciència subjectiva de qui ho fa, entenem que «l'ocultació del rostre trenca els protocols elementals de comunicació i de reconeixement mutu» (Josep Ramoneda). Per exemple: a les dependències municipals, els treballador han de poder identificar a qui sol·licita un tràmit i el sol·licitant no pot anar amb la cara tapada (creences individuals al marge). L'esmentada indumentària conculcaria aquest criteri, però també un casc de motorista, un passamuntanyes i moltes d'altres. No es tracta, doncs, d'una regulació explícita contra qui porta burca, com no ho és contra qui porta un casc o un passamuntanyes: és una regulació genèrica que inclou aquests i d'altres casos. I no cal fer una llista susceptible de ser interpretada en clau religiosa, cultural, etc. Per això –no per eufemisme– la nota informativa no esmentava cap peça en concret.
Treballar en aquest terreny de joc –ordenances municipals de civisme– no significa que el debat més ideològic, cultural o religiós s'hagi de deixar de banda (a Catalunya, a l'Estat espanyol, a la Unió Europea). Però s'ha de dur a terme en les instàncies adequades i amb l'abast legislatiu (si cal) que l'aspiració de consolidar-nos com a societat diversa requereixi. I això, al meu parer, no és responsabilitat dels ajuntaments. Hem llegit que altres municipis volen també vehicular la polèmica per la via de les ordenances de civisme. Crec que és el camí amb menys punts negres. Per tant, el grup municipal d'ERC ens oposarem en el proper ple a la tramitació per via d'urgència de la moció que ha presentat el PP: els regidors populars ja podran expressar i defensar la seva posició a la comissió creada, però preferim defugir en el ple debats en què la indumentària només és una excusa: el problema que es vol plantejar i col·locar a l'epicentre de la polèmica és un altre: la immigració. I a cop de moció en els plens no es garanteix una reflexió serena.
