Opinió

El voraviu

Guerra no repapieja

Culmina un llarg camí de mentides iniciat el 1982: “OTAN, d’entrada, no”

Ni hem d’equivocar-nos ni ens hem de deixar confondre. Alfonso Guerra (Sevilla, 1940) no repapieja. Com no repapieja Joaquín Leguina (Villaescusa, 1941). Ni Felipe González (Sevilla, 1942). Ni José Luis Corcuera (Pradoluengo, 1945). Al contrari. Tota aquesta bateria de gerros xinesos, i un parell de dotzenes més que en podríem afegir, si l’article tingués més caràcters, tenen unes fites ben clares, uns objectius marcats, uns compromisos adquirits, i ni paren ni pararan. Li han agafat gust a passar el ribot. Disfressats de descamisats mentre els va convenir, es varen orgasmejar com beneits en veure com endinyaven (a Catalunya, Euskadi, Navarra i les illes Canàries no se’n varen sortir) la jugada de la permanència a l’OTAN. “De entrada, no.” Ho recorden? Era la posició a la campanya de l’any 1982. Temps en què els referèndums encara no dividien. Recorden, però, què varen defensar quatre anys després, el 12 de març de 1986? Amb quin mestratge no van girar la truita als morros de tots? Des de llavors ens han fet perdre un pa per fornada, un llençol per bugada. No repapiejava, Alfonso Guerra, dilluns a TVE. Ho tenen tot tan clar com se li va entendre i, com diria l’àvia Neus, “fa la mateixa cara en veritat com en mentida”. La llengua oprimida és el castellà. Terrorisme és Bildu i no els seus amics condemnats, Vera i Barrionuevo. I ell ja hauria fet cessar els ministres que han criticat en públic el rei emèrit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia