Opinió

A la tres

Llibertats segrestades

“Els presos i exiliats polítics ens recorden cada dia en quina mena de frau democràtic vivim a l’Estat espanyol

Avui és dissabte. Estem confinats al municipi, sí, però podem fer plans, sortir, badar per la fira de Santa Llúcia, treballar, comprar un regal de Nadal, fer ioga, sortir a córrer, anar amb la canalla al 30% de cine que obre o prendre un cafè a la fresca d’una terrassa. En canvi, Jordi Cuixart és a la presó, com Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. I Carles Puigdemont és a l’exili forçós, com Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i Marta Rovira. Els que més, fa 1.145 dies que tenen la llibertat segrestada, els que menys, 987 dies. Nosaltres podem fer la nostra vida i l’hem de fer, però no podem oblidar ni normalitzar que ells no ho puguin fer, perquè ni és normal ni és just. Espanya no vol que Catalunya s’independitzi; perfecte. Però en un context de democràcia, estat de dret i separació de poders, ni s’haurien retorçat els fets, les lleis, els drets i el codi penal, ni s’haurien dictat sentències per un total de 100 anys de presó per unes manifestacions pacífiques i un referèndum democràtic la tardor del 2017, ni per descomptat s’hauria reprimit amb brutalitat la població civil. És clarament una venjança d’Estat, un escarment, una vergonya democràtica que fa tres anys que es denuncia, sense que ningú s’immuti a Espanya, perquè en realitat aquest Estat fa pudor de dictadura, de monarquia per la gràcia de Déu i de naftalina. I ja els està bé. Els que manen ho tenen tot lligat i ben lligat i els altres maregen la perdiu d’uns indults a la carta electoral o d’una reforma que tregui les teranyines del codi penal, quan el que cal és obrir portes i finestres del poder judicial i reprendre la via política de l’única manera possible, amb una llei d’amnistia. Els sembla que ho faran? Algú els obligarà a fer-ho? Calen uns pressupostos per al 2021, sí; i cal que tots plegats fem plans per a l’estiu que ve, i tant que sí; però hem de recordar en quina mena de femer democràtic vivim, per si algun dia s’hi pot fer alguna cosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia