La política del Suprem

La ferotge confrontació entre les dretes i el centreesquerra s’emporta també peces de caça a la perifèria entre les víctimes habituals: els independentistes. Són peons d’un tauler de joc polític i electoral indecent, en el qual els moviments sovint els executa la cúpula del poder judicial. Ahir, a més de l’exalcalde d’Agramunt i actual conseller d’Exteriors a judici per la celebració del referèndum, els cartutxos anaven contra l’acord de pressupostos que garanteix la vida al govern de Sánchez, i també en va sortir malparats els dirigents de l’esquerra abertzale del cas Bateragune. Un cas polític des dels seus inicis, quan es va acusar Otegi, Díaz i els altres dirigents condemnats d’intentar una aliança independentista “a les ordres d’ETA”. Bé, ETA ja s’ha dissolt, però la política que intel·ligentment juga Bildu a Madrid fa mal a bona part de l’acord del 78.

Així que el Suprem es disposa a repartir noves tenebres sobre l’executiu de Sánchez, usant els peons bascos i qui sap si els catalans aviat, i reobre un cas judicial que ell mateix havia anul·lat prèviament. Probablement, el cas anirà a parar on ho va fer el darrer cop: amb un recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, que fa dos anys va sentenciar que no havien tingut un judici just, a causa de la parcialitat de la jutgessa de l’Audiencia Nacional. Quasi s’ha normalitzat la vulneració de drets individuals i la baixa temperatura democràtica que suposa que un dels màxims tribunals de l’Estat jutgi sense garanties processals, però alguns ja ni tan sols es molesten a dissimular que molt sovint sentencien afavorint no la percepció social de la justícia, sinó determinades ideologies i conjuntures polítiques. Justament ahir, l’Associació Professional de la Magistratura va acusar el govern espanyol de “menyspreu pel principi democràtic de divisió de poders” per la seva proposta de la reforma de la cúpula judicial. Aix, quin mal!