El voraviu
En via morta, tu, Illa
El candidat socialista es comença a mostrar una mica soca, amb perdó
L’àvia Neus portava monyo. La recordo així tota la vida. No la vaig veure mai sense, i mai no em va cansar veure-la amb la mateixa imatge. Abans no es necessitaven canvis de look amb freqüència. Fins al monyo de l’àvia Neus estic aquests dies de tant predicador que mena la pressa perquè la majoria independentista investeixi i formi govern (cosa que reclamo jo mateix amb insistència). Estic fins al monyo de la pressa d’aquells que el volen i el necessiten per començar-hi a disparar des del moment zero de la seva constitució. Però, sobretot, estic fins al monyo d’aquells que han demostrat que tan se’ls en fum desmuntar governs (àrees crítiques dels governs en moments crítics de la governança) per anar a fer el pallús a curses electorals en què els han fet creure que generen algun avantatge competitiu. Sobretot, d’aquest soca, em fa dir, de Salvador Illa, que troba que l’elecció d’Aragonès “ha entrat en via morta” perquè ha passat per dues investidures fallides. On era aquesta llumenera entre el 5 de març del 2019 (dia que Pedro Sánchez va dissoldre les Corts espanyoles) i el 14 de gener del 2020 (dia que es va nomenar el govern de què ell formava part i que buscaven amb aquella dissolució parlamentària)? Deu mesos van trigar, amb repetició electoral inclosa. Vuit mesos des del dia de les eleccions. N’han passat dos i mig. De quina via morta parles, Illa? De la teva? Perquè tu sí que ets en via morta.
