El voraviu
Reculls el que sembres
El més progressista de la història deixa l’escenari indignat amb Vox
Trobo que Pablo Iglesias és molt lliure de deixar plantada la periodista Àngels Barceló i amb la paraula a la boca els companys de debat. Com trobo que el PP és molt lliure de no haver-hi anat perquè “Ayuso té altres feines més importants que debatre tot el dia les mateixes temàtiques amb les mateixes persones”. Com també trobo que els altres partits que eren al debat també eren molt lliures de quedar-se o d’agafar els trapaus i sortir al darrere d’Iglesias. Com trobo que tots plegats són molt lliures de provar de fer el pi o l’espagat, en grup o de manera individual, al cim del campanar de Valls o del de Palafrugell, o del que més els plagui dels dos mil dos-cents cinquanta campanars de Catalunya. Dit això, i com tantes vegades repeteix qualsevol d’ells, de lliçons, les justes. De lliçons, les justes, sobre quines reaccions són dignes davant les provocacions de Vox. Parin de fer el préssec, senyors del govern més progressista de la història. Pari de salvar-nos, senyor Iglesias, company Pablo. Què és aquesta gresca per la provocació de la Monasterio sobre les amenaces amb bales incloses? Hi ha alguna intervenció de Vox que no sigui o no s’hagi buscat, com a mínim, tan provocativa? N’hi ha alguna que no ho serà? Hem marxat fins ara? Marxarem a partir d’ara? Els deixarem sols? I no és Monasterio una còpia distorsionada d’Arrimadas o Cayetana escopint a independentistes? On érem aquells dies? Recollim el que sembrem, Pablo.
