I tant si té 100 dies!

Felicitats, president. És on els catalans vàrem dir (fa 96 dies) que el volíem, i hi és amb l’aritmètica del bon senderi. N’hi havia d’altres, sí. Legítimes com aquesta. Però amb molt poc sentit comú i amb un marge de risc molt alt per a vostè mateix, per al partit, per al país i per a la ciutadania que no se’l podia permetre (el risc). No sé (ni vull saber) qui l’ha ajudat a caminar cap a l’objectiu, i qui l’ha ajudat a caure. Hem vist en viu i en directe que no ha estat un camí de roses ni amb la seva tribu ni amb cap de les altres tribus, ara aliades o no. Ha mogut bé la cintura, aquests dies. Resultats canten. Mà de mantega quan l’ha necessitat i de ferro quan convenia. Bé, president Aragonès. Primera etapa, segon gran èxit. Del 52% del 14-F al govern de 74 diputats. I ara, calci’s! No ho paeixen! Han començant volent escatimar-li els 100 dies, però no en faci cas. Escolti tribus i bruixots però no s’hi embafi, que el tornaran liret. Té els 100 dies de cortesia, és clar que sí. I més i tot. Dels electors els té segur. Tenim el pap ple de moltes coses, és cert, però ja sap allò que “la feina la fan els cansats”. Si els unionistes no els hi donen, per ells faran. Vostè tiri milles, president. Li perdonarem, ja ho veurà, que no pugui culminar la independència, ni l’autodeterminació ni l’amnistia en aquesta legislatura. No el deixaran. Li ho posaran molt i molt cru. Però vostè ho busqui sense aturador i com ens ha promès: amb humilitat personal i ambició col·lectiva. Ja fem.