Opinió

El voraviu

Illa i Valls, dos cínics

Un torna a rossegar l’encaix i l’altre se sent majorment francès i toca el dos

Quan es posen dolços resultarien graciosos si no destil·lessin un cinisme tan agre. És el que es desprèn de l’entrevista que ahir publicàvem a Salvador Illa, cap de l’oposició. Es ven com a paladí del diàleg (“Faríem bé d’aprofitar aquest moment”) i es victimitza com a objectiu de vets i xantatges, però manté tots els extrems del seu sistema impositiu i dominant. La tesi ve a ser una cosa d’aquest estil grotesc: “Vostès, els independentistes, no poden posar terminis al diàleg, perquè això es xantatge. Si dialoguem, dialoguem com ho fem els unionistes, amb tota l’honestedat, els anys que calguin, que mentre dialoguem estem a les nostres, units fins al dia del judici final a la tarda.” Es queda tan ample i, de fet, va més enllà. El següent tall és textual: “Hi ha molta gent que pensa que la independència és la solució, però n’hi ha molts que pensem que aquest no és el camí. I, per tant, hem de fer un esforç de diàleg de Catalunya endins per veure a quin consens arribem sobre l’encaix del nostre país amb la resta d’Espanya.” I sobre el desencaix, què, cirerer? Perquè som més els que estem pel desencaix que els que esteu per l’encaix, per això ets cap de l’oposició. Manuel Valls també donava una entrevista aquest cap de setmana. La seva etapa de regidor de Barcelona s’ha acabat. Ara sap que és majorment francès i que presentar-se a batlle no va ser encertat. Illa i Valls. Dos cínics dels quals queda una foto. Rivera, al fons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.