Posa’t l’indult amb el gat

La primera vegada que Iceta va parlar de l’indult (i sabia molt bé el que es feia) va ser per les eleccions del 2017, a mitjan desembre, quan ell era candidat a la presidència de la Generalitat. Ràpidament un portaveu de l’executiva federal va sortir a dir que Iceta es representava només a ell. Era abans que condemnessin els presos polítics, quan eren en presó provisional. Ja llavors vaig notar un pinçament a les cervicals que encara ara, gairebé quatre anys després, m’ocasiona molèsties i m’obliga a caminar provisionalment guerxo per contrarestar-les. Maleït indult! Les darreres 48 hores l’ofensiva de l’unionisme d’esquerres i de l’unionisme emmascarat, ofensiva que amenacen d’allargar fins a finals de juliol, m’ha contracturat totes les articulacions i clavat l’esquena. Quina vergonya! Ras i curt. Que es posin l’indult on els càpiga! Que se’l posin on el ciutadà de l’acudit va cridar que es posessin el gat que necessitava per elevar el cotxe avariat! Vivim en la màxima sofisticació de la tècnica de “donar-te una gla i fer-te cagar un roure” que tantes vegades havia sentit denunciar a l’àvia Neus. De què parlen? Decisió en consciència? Temps de concòrdia? L’indult com a fi del conflicte? L’indult com a superació de les fractures? La valentia política de Sánchez? Amb tres-cents diputats ho farien com amb cent vint? L’independentisme ha de saber respondre als riscos que afronta Sánchez? Que es posi l’indult amb el gat!