La bonica reunió Montilla-ZP

(El president truca a la porta del despatx de ZP) Qui és?... Montilla? Aquest nom em sona. Ah sí, és el noi aquell que vaig posar al lloc del Maragall! Passa, passa... Què, com va tot?... Malestar? Tens malestar? A veure si deu ser el cartell que t'he clavat a l'esquena on hi ha escrit “en venda”. O potser són els centenars de punyals que t'he clavat per tot el cos, menys a la zona del menisc?... Ah, que vols saber per què t'he clavat centenars de punyals per tot el cos, menys a la zona del menisc. Doncs perquè el tinguis lliure per poder agenollar-te davant meu... Per cert, has vist el meu nou gosset? Es diu Catalunya. Borda molt, però és inofensiu... Sí, sí, les necessitats les fa sempre al seu jaç, a sobre d'uns papers. D'alguna cosa m'havia de servir l'Estatut, no? I, escolta, vols prendre alguna cosa?... Sí? Doncs cridaré al meu majordom. Es diu Chacón, però jo li dic “els 25 diputats a Madrit” perquè sempre fa el que li dic, i sense piular...

I a què dec la teva visita?... Vols un gest? ¿Et va bé el gest de posar la meva mà esquerra a sobre del bíceps del meu braç dret mentre el flexiono en direcció cap a mi?... Que tu ets federaquè?... L'Espanya pluquè? No, no això no em sona de res... Bé, escolta, jo ara tinc feina, o sigui que anem al gra. Em dius el que vols que et prometi exactament, jo t'ho prometo i a la sortida li demanes a la meva secretària María Teresa uns caramels... Però va, com que dimarts vau fer una cosa genial, que és votar contra valtros mateixos, i em vau fer riure molt, tindré un detall amb tu. Apunta: “Avaluaré la possibilitat de l'apoyaré”. Au, i ara ja te'ns pots anar, maco.