Opinió

Raça humana

Hi ha gent maca al món!

Es diu Piti i és una jubilada que no es jubilarà mai de l’alegria que desperta l’acte educatiu en qui l’imparteix i en qui el rep en fructífer intercanvi, que ensenyant s’aprèn i aprenent s’ensenya, diuen els bons mestres. Dimecres va organitzar a casa seva un dinar de final de curs amb tres joves ateses per una associació en la qual fa de voluntària –no en revelem el nom per una qüestió de privacitat– i m’hi va convidar: quina extraordinària classe d’empatia i anhel de superació que em van permetre compartir plegades, celebrant orgulloses els respectius avenços, i no em refereixo només a l’aspecte cognoscitiu, que també. Elles, les joves, rebels amb causa, carreguen des de la infància motxilles amb pedres gegants de les quals es van desprenent a consciència per assolir una vida lliure. I ella, la professora, acull amb respecte la seva història, dura en extrems inimaginables, i les ajuda a projectar-se cap al futur plenes d’esperança i d’orgull. Com s’aconsegueix això? Amb professionalitat, és clar, però encara més amb bon humor i formant vincle: elles perceben que ella les aprecia, que admira el seu coratge i els dona el valor i la dignitat que circumstàncies funestes els han estat manllevant. Cal fer un treball sobre la generació dels 50? Fixa’t en la lletra de Palabras para Julia: “Como a pesar de los pesares.” Que et costa escriure? Aquí tens un quadern per apuntar anècdotes divertides d’aquest noi que t’agrada. Que amb prou feines entens el català? A cantar i a ballar Txarango: “No deixis de caminar, encara que et faltin les forces...” Hi ha gent maca al món!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.