La batalla perduda

Quina plantofada no es veuen a venir els fins ara creatius jutges del Tribunal Suprem espanyol. No només perquè filtressin als periodistes d’El Mundo la por escènica que els ha agafat al correctiu europeu que els baixa. També perquè el diari es veiés amb cor de fer un títol a tota pàgina i entre cometes atribuït a “fonts del Suprem” tan explícit com el que van fer. “La nostra sentència de l’1-O és morta a Europa. La batalla està perduda.” Si l’àvia Neus l’hagués llegit hauria dit segurament, com he dit jo al llegir-lo, que la cúpula togada “ha perdut l’oremus”. Aquest no és el TS que hem vist fins ara! Aquest no és el gran Marchena del directe televisiu! Perdre l’oremus significa, segons el diccionari, que s’han desconcertat, que s’han guillat, que han perdut el cap, el control, el discerniment, el judici, el senderi, el seny, els estreps, l’enteniment o la xaveta. Però no passeu pena, si han llançat tal missatge és que en preparen alguna. Qui són aquests europeus? Què s’han cregut? Quins contubernis s’han organitzat contra Espanya? Ja m’agradaria tenir tan clar que em tocarà la rifa com tinc clar que l’Estat profund no acceptarà així com així les noves rebregades europees. És més. Ara són més perillosos que mai. No hi ha res que els embogeixi tant com la pèrdua de l’honor patri. Per no fiar-me no em fiaria ni dels que vinguin a dialogar, però com que sembla que va per llarg ja veurem on som quan arriba, si és que arriba.