El voraviu
Que no ens enroquem
Bufen l’orella de la base perquè migri als plantejaments institucionals
Ho han sentit cent vegades en aquest mes que ens han sermonejat indults i ho sentiran milers en els mesos que venen, que enunciaran, presentaran i ens sermonejaran amb la taula de diàleg. Que no ens enroquem, diuen i diran. Unionistes i unionistes emmascarats ens posen deures. No enrocar-se en la posició, recomanen i recomanaran. Si continueu enrocats, ens avisen, no avançarem. Si continueu enrocats, amenacen, vindrà el llop. Perquè la magnanimitat i la generositat, el gran pas polític que han fet amb els indults, avanci cap a algun lloc hem de desenrocar-nos. Nosaltres, és clar, hem de desenrocar-nos. Bufen i bufen i bufaran l’orella de l’independentisme de base amb la potentíssima xarxa d’altaveus que tenen perquè migri cap als plantejaments del diàleg que l’independentisme institucional ja els ha comprat per un parell d’anys. A banda que l’àvia Neus es pregunti per què no es desenroquen ells, crida l’atenció que pensin que el desenrocament pot generar un punt de trobada, com si les coses fonamentals que discutim no fossin a cara o creu. Quin punt de trobada hi ha entre república i monarquia? Un president de república amb corona? Un rei escollit cada quatre o set anys? Quin punt de trobada hi ha entre estar units i estar separats? Entre els gasos i els sòlids hi ha els líquids, és cert. Però entre les posicions legítimes que sostenim uns i altres, el que hi ha és la majoria dels referèndums.
