Opinió

El voraviu

En Pere de la cullera

Vista la reunió d’ahir, dia del seu sant, no sé a qui dels dos dedicar la tornada

Hi havia una època en què era molt corrent sentir que tres Joans feien un burro i que de Joans, Joseps i ases n’hi havia a totes les cases. Podíem semblar una mica lirets, però era el que hi havia. I pel dia del patró la cosa anava a més i et cantaven allò que avui és festa, Sant Joan la fa, tira un tiro i se’n va a caçar, mata un pardal i el fot a l’olla vestit de general. La torna dels Joans arribava una setmana després, amb la segona de les revetlles, per Sant Pere, i els buscàvem per cantar-los a cor què vols la d’en Pere de la cullera que se’n va anar a la processó, es va cagar a les calces, i ai mare, quina pudor! Tancàvem el cicle el 25 de juliol, amb la tercera gran revetlla dels petards i les fogueres, quan era el moment dels Jaume, pataume, cul de cirera, cresta de gall, puja-li a cavall. Tals passatges de la meva vida, de fa més de cinquanta anys, varen venir-me ahir al cap i a la llengua després de les dues hores i mitja de reunió que Pedro i Pere varen tenir a la Moncloa. Escoltats, vistos i llegits els comunicats, vaig entrar com en un bucle i no tinc clar si n’he sortit. Només em repetia la tornada d’en Pere de la cullera que se’n va anar a la processó, es va cagar a les calces i ai mare, quina pudor! Però encara a hores d’ara soc incapaç de discernir qui dels dos m’inspirava la tornada, i encara menys soc capaç d’entendre a qui la dedicava. Era una cosa estranya. Fluïa sola i era l’únic que em fluïa. Com si la reunió m’hagués deixat encarcarat tot jo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia