És dels segles dels segles

Aquest filòsof de butxaca en què es transforma periòdicament Pedro Sánchez va anar envalentit al congrés federal del PSOE que van fer ahir a Madrid per presumir de “l’empatia” que, segons ell, representa la concessió dels indults, i per donar-nos una altra lliçó de pensament modern i políticament correcte elaborat ad hoc per a l’ocasió. La primera llumenera socialista, que va sentenciar que el PSOE “és el partit de l’esperança”, ens va avisar que “la independència és cosa del segle passat” i va comparar la decisió dels indults amb grans decisions com el final d’ETA (!?). Cosa del segle passat, la independència! Altre cop la dèria de fer passar el diferent per vell i caduc, per incapaç d’entendre els nous temps. I una bona part de raó té, és clar, perquè en usar un polsim de veritat és on radica l’èxit de la demagògia. És clar que l’anhel d’independència (independències individuals i independències col·lectives) és del segle passat. I del segle XIX. I del segle XVIII. I del segle XVII. És dels segles dels segles. De tots els segles de després de Crist i també dels d’abans. I continuarà sent, perquè és la condició humana. És la història de la humanitat, i continuarà sent en el XXI i en els que vinguin. Espanya això ho sap bé, o ho hauria de saber, encara que, com deia l’àvia Neus, es fa el boig per no pagar el metge. Quants segles fa que viuen independències? Quantes n’han viscut? I no han acabat!