Opinió

El voraviu

No s’hi deixin la pell

Angunieja, aquesta mania que ha agafat la gent que assumeix un càrrec

La idea de deixar-hi la pell causa furor (no sé si des que la va utilitzar Guardiola o des de quan) entre la classe política, independentment del partit en què formen, l’àmbit en què exerceixen i el sexe amb què els va dotar la naturalesa i/o es varen identificar. Només que un 10% dels que asseveren que ho faran ho fessin, els serveis de dermatologia públics i privats estarien més col·lapsats que les UCI en la primera onada Covid i que l’assistència primària en la cinquena. Quan no saben què dir i suposen que han de dir alguna cosa, els dirigents recorren a la idea que “s’hi deixaran la pell”, o que se l’hi han deixat, que pel que fa al cas no és exactament el mateix, però s’hi assembla i dona el to. La flamant ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i alcaldessa de Gavà fins diumenge, Raquel Sánchez Jiménez, també hi va caure en acomiadar-se de la ciutat. En el ple de renúncia va prometre que “hi deixaria la pell”, en el nou càrrec. Veurem. Si li passa com a Iceta i és víctima d’un altre rampell de Supersánchez (com ara n’ha estat afortunada) potser no tindrà ni temps de fer-se algunes rascades. Angunieja, aquesta moda de deixar-hi la pell. Esgarrifa a l’estil de sentir petar dits o cruixir les dents. No cal que s’hi deixin la pell. Ni que ho diguin. Tampoc ho faran. I si ho fan no els haurien d’haver donat el càrrec, que no estan bé de la terrassa. Facin coses normals. Facin la feina. Siguin honestos. No hi deixin la pell, ni menteixin. Ja faríem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.