Els toros i el tema

Bé, doncs ja tenim els toros prohibits, ves. Personalment em sembla molt bé la decisió presa pel Parlament, que només m'obliga a vèncer un escrúpol que tinc contra el prohibicionisme en general. Però què hi farem: començo a sospitar que estar en contra del prohibicionisme és una d'aquestes aspiracions puerils i irrealitzables de tan vaporoses, com estar en contra de la guerra o de les malalties. El fet és que els humans tendim a prohibir allò que per un motiu o altre ens molesta o disgusta, encara que a d'altres humans aquella mateixa cosa els entusiasmi. Cadascú prohibeix allò que pot, i a cadascú li prohibeixen allò que no té prou força per defensar. Fins i tot els que afirmem estar contra les prohibicions, de bon grat prohibiríem alguna cosa o altra en algun moment de les nostres vides. La prohibició és una mecànica constant al llarg de la història, de manera que, posats a dur-la a la pràctica, sens dubte la millor manera de fer-ho és mitjançant un procediment escrupolosament democràtic, com ha estat el cas.

Per bé que els antitaurins, com acostuma a succeir amb els moviments abolicionistes, gasten una retòrica un pèl monòtona, la veritat és que els meus arguments per mostrar-me conforme amb la prohibició dels toros coincideixen amb els seus: bàsicament, la corrida de bous em sembla una salvatjada depriment i impresentable, i per descomptat impròpia d'una nació occidental de començaments del segle XXI. La diversió a expenses de l'agonia i mort d'éssers vius em sembla abominable, i ja sé que Hemingway i Picasso, entre molts d'altres, veien en la tauromàquia uns valors estètics i filosòfics de gran abast i profunditat, que humilment –sens dubte, a causa d'alguna de les meves múltiples mancances– jo no he estat mai capaç de veure.

Vull dir, en resum, que els meus arguments contra els toros són de naturalesa purament animalista, si en voleu dir així, i que la qüestió identitària no hi té absolutament res a veure. M'importa un ou (de guatlla) que els toros formin part de l'imaginari espanyol més bàsic, i tampoc tinc res a dir sobre el fet obvi que el bou és una figura totèmica en totes les cultures mediterrànies, inclosa la catalana. No discutesc res de tot això: només dic que em repugna que es faci espectacle de la tortura i la mort d'un animal, i que des d'aquesta perspectiva no em costa gens estar d'acord amb la prohibició de les corrides de bous.

Ara: els amics abolicionistes hauran de convenir que es troben amb la paradoxa que, per molt que hagin assolit el seu objectiu, els arguments animalistes han estat escombrats de la discussió. Perquè, al final, aquí només hi ha un tema. El tema. Tant se val que parlem de futbol, de toros, o de cinema, perquè al fons hi ha el tema de sempre. I aquest debat, ho vulguem o no, només n'ha estat un episodi més.