Opinió

La diabòlica cançó de l’estiu

Després de Los Diablos i Fórmula V va arribar Georgie Dann, i ara tenim la cançó de l’estiu de TV3

Los Diablos són vius! El grup de l’Hospitalet de Llobregat està celebrant els 50 anys del seu gran èxit, Un rayo de sol, amb un disc publicat l’any passat (Un rayo de sol. 50 años), que inclou una nova versió del tema en qüestió, i una gira que continua aquest any i va arribar divendres passat a Palamós, on van actuar al nou Festival Black Star, organitzat per l’associació Club de Fans dels 60s, 70s i 80s. Un rayo de sol va ser la cançó de l’estiu del 1970. Los Diablos va ser un dels grups que més aportacions van fer per consolidar el concepte de “cançó de l’estiu”, en una forta competència amb els madrilenys Fórmula V. Durant la primera meitat dels anys setanta, Los Diablos van triomfar també amb Fin de semana, Acalorado i Oh, oh, July, entre altres èxits, en estius successius, competint en els xiringuitos i discoteques de la costa amb Vacaciones de verano, Eva María i La fiesta de Blas, de Fórmula V. Just després, el francès Georgie Dann obriria una nova etapa de la cançó de l’estiu amb El Bimbó i entraria en els anys vuitanta amb cançons que ara no passarien la prova de la correcció política com ara El africano –més coneguda per la seva tornada: “Mami, qué será lo que quiere el negro”– i la seva presumpta segona part: El negro no puede.

Ara, en el món d’internet, les xarxes i les plataformes digitals, semblaria que el concepte de cançó de l’estiu s’ha devaluat, sobretot per manca d’unanimitat en la tria i l’allau de haters que provocaria la selecció de les candidates. Però és evident que continua havent-hi cançons de l’estiu, projectades a través d’anuncis de cervesa amb esperit mediterrani i, evidentment, de la ja cèlebre cançó de l’estiu de TV3 i Catalunya Ràdio, que aquest any és No sé com t’ho fas, d’Els Amics de les Arts. Sens dubte, una bona eina de difusió i promoció per a qualsevol artista, que en els últims anys ha tingut com a protagonistes Suu (2020), Lildami (2019), Koers (2018), Guillamino (2017), La Soul Machine (2016), Projecte Mut (2015), Pepet i Marieta (2014), Els Catarres (2013), The Pinker Tones (2012) i els gironins The Pepper Pots (2011), amb el tema Aquí és estiu. També la revista Enderrock tria la seva cançó de l’estiu, per votació popular entre trenta candidates. Aquest estiu la guanyadora ha estat Ja no fa mal, de La Fúmiga i Samantha, i en segon lloc ha quedat Amunt com el sol , de la rosinca Ariadna Vieyra: “Brisa suau, vora el mar...”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia