Articles

passa-ho!

Adéu i moltes gràcies per tot

Fa set anys va trucar-me en Vicent Sanchis: “xiquet, vols escriure a l'AVUI?”. Primer a Política, després a la 3, a la 2 i ara a la Contra; aquest d'avui serà el segon cop que parlaré de mi... però realment parlaré de vostè. Perquè és que sense vostè no existiríem nosaltres i els que ajuntem lletres de vegades ho oblidem i ens atorguem protagonismes tronats.

Aquest és el últim article que publico al meu diari i podria pensar, egoistament, que algú em trobarà a faltar. Error. Bé, potser sí, el primer dia algú que cada dia tenia la generosa rutina de llegir-me mentre sucava el florolos al cafè amb llet. Però darrere meu en vindrà un altre (o una altra) i vostè que sucava el florolos llegint-me a mi, continuarà sucant-lo amb el meu successor (o successora), de la mateixa manera que anteriorment l'havia sucat llegint a qui jo vaig substituir. I així successivament. A l'univers res canvia i mai passa res... bé, descomptant l'instant que va crear-se i el dia que peti. Però entremig, passar passar mai passa res, com deia Nicolau Casaus, gran filòsof de la saviesa popular. Abans que nosaltres hi ha hagut gent molt bona i molt important que ja no hi són.
I ha passat alguna cosa? Sí, que la vida ha continuat. I ara vostè em dirà: “home, no foti, que en queda el record”. Naturalment. I tots esperem ser recordats, però això no treu (això no quita, com diu el meu excunyat) que l'espai emocional que ocupem avui, demà sigui això, un record. I és lògic que sigui així.

Jo me'n recordaré molt dels companys (i companyes) del diari i, sobretot, de vostè. I sap per què? Perquè (molt) en el fons, sóc bona persona.


Comenta l'article a www.avui.cat



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.