Opinió

Tribuna

‘Born to be wild’

“Un treball científic demostra l’existència d’efectes hormonals i neuronals que permeten explicar la percepció de felicitat i llibertat conduint tranquil·lament una moto

Born to be wild (“Nascut per ser lliure”) és una cançó mítica de la història del rock’n’roll. Es va fer famosa l’any 1968 en convertir-se en el tema principal de la pel·lícula de culte Easy Rider, de Dennis Hopper, protagonitzada pel mateix Hopper, Peter Fonda i Jack Nicholson. Dos motoristes travessen els EUA amb les seves Harley-Davidson en un viatge iniciàtic a la cerca de la llibertat personal. Motocicletes i llibertat han estat dos conceptes que, sigui per les sensacions que experimentem els motoristes quan conduïm allunyats del tràfec de les ciutats, sigui com a simple estratègia de màrqueting comercial, han estat tradicionalment units. Tanmateix, hi ha cap relació fisiològica o neurològica en aquesta associació? No és només una qüestió de subjectivitat, perquè darrere d’aquesta afició hi ha un índex d’accidentalitat i de mortalitat preocupants.

Fa just un any, un estudi realitzat a Austràlia va indicar que, de mitjana, els motoristes se senten més feliços quan condueixen la seva moto que els automobilistes el seu cotxe. Van treballar amb motoristes que fan sortides tranquil·les per carretera, lluny de les grans ciutats i del seu tràfec, el que en anglès s’anomenen open roads. A més, més de la meitat dels subjectes estudiats van dir que senten efectes positius sobre l’estat mental, i molts van afirmar que, en part, mantenen aquesta afició per aquest motiu. Qui signa aquest article, aficionat a viatjar relaxadament en moto, sense presses i gaudint del camí, també hauria respost de la mateixa manera si hagués estat un dels subjectes de l’estudi. Una primera explicació podria ser que les persones que ho fem ja estem predisposades d’antuvi a sentir-nos felices quan conduïm.

Tanmateix, un treball científic realitzat per investigadors de la Universitat de Califòrnia que s’ha publicat fa poc a la revista especialitzada Brain Research demostra l’existència d’efectes hormonals i neuronals reals que permeten explicar les percepcions de felicitat, els efectes positius sobre l’estat mental i el sentiment de llibertat que experimentem els motoristes quan conduïm tranquil·lament per open roads. I també, de forma implícita, proporciona pistes sobre alguns dels possibles motius de l’alta accidentalitat d’aquests vehicles, més enllà del fet innegable que són més inestables que un cotxe.

Els resultats que van obtenir indiquen que conduir una moto en aquestes condicions activa les xarxes neuronals de l’atenció i de discriminació sensorial d’una manera significativament més elevada que conduir un cotxe, la qual cosa es relaciona amb la major exigència física i mental que implica. També van detectar que, de mitjana, conduir una moto incrementa la producció d’adrenalina i disminueix la de cortisol en una taxa també més elevada que conduir un cotxe. El cortisol és una hormona que es relaciona amb l’estrès, la qual cosa vol dir que conduir una moto per una open road és més desestressant que conduir un cotxe. Precisament, la disminució d’estrès genera sensacions de benestar, i això és just el que reconeixen els subjectes estudiats en el primer treball. També influeix en aquest benestar el fet de sentir-se part d’un col·lectiu ampli i transversal, encara que es viatgi sol.

D’altra banda, l’increment d’adrenalina provoca un augment del flux sanguini al cervell, la qual cosa implica que aquest òrgan rebi més oxigen i glucosa, les molècules que fa servir per obtenir l’energia que necessita per funcionar. I possiblement és aquí on hi ha el quid de la qüestió. Aquest fet permet que el cervell funcioni amb més eficiència i, al mateix temps, activa processos mentals relacionats amb la motivació. Els quals, al seu torn, resulten fisiològicament plaents i confereixen una major percepció d’empoderament. És la sensació de millora de l’estat mental i de llibertat que molts motoristes associem al fet de conduir les nostres màquines tranquil·lament per open roads.

Ara bé, malgrat que els autors de l’estudi no ho diguin de manera explícita, de les dades que proporcionen es pot inferir que conduir mentre s’està en una situació d’estrès crònic o amb una excessiva tensió, com per exemple quan se circula massa ràpid per les condicions de la carretera i del trànsit, pot alterar les percepcions i entorpir el funcionament de les zones del cervell implicades en la presa de decisions racionals, la qual cosa pot portar a assumir riscos clarament innecessaris. Just el contrari del que afavoreix el fet de conduir relaxadament. Malgrat la lògica d’això, mai està de més que la ciència ho confirmi experimentalment a través del funcionament del cervell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.