Indika i Theodorakis
Dit això, precisem que les dictadures, la de Grècia i la d’aquí, eren vives; això és rellevant
La mort del músic Mikis Theodorakis ha activat el WhatsApp que tenim –habitualment dorment– els del grup de cançó empordanès Indika. Indika? Precisem-ne uns mínims, que parlem de cap a mig segle enrere. El 1973 Eugènia Sala, la malaguanyada Pilar Heras, el malaurat Ernest Díez –i ja en van dos–, Josep Tero, Anton Rigau, Alfons Gumbau i un servidor vam formar Indika, de significat i significant explícits. Abans, l’Eugènia i la Pilar ja feien un duet, i en Tero i l’Ernest cantaven independentment; els altres vam afegir-nos a la iniciativa musical. Més tard l’Ernest i l’Anton ho van deixar i s’hi van afegir Josep Font i Miquel Tallada. Dit això, precisem que les dictadures, la de Grècia i la d’aquí, eren vives; això és rellevant perquè calia témer la censura oficial i les possibles accions policials i diguem-ne judicials: la lírica que s’emetia des d’un micròfon era considerada un perill. Entre guions direm que Esperant l’alba nova, d’Eugènia i Pilar, el 1975 va guanyar el primer premi IV Festival de la Cançó Marinera de Palamós. L’objectiu d’Indika era cantar la poesia més cívica de M. Àngels Anglada i sis cançons de Theodorakis adaptades al català: les quatre dedicades a Andreas i dues més: T’han enganyat, Ara som dos, Aguantarem més encara..., totes de contingut “polític”. I és així que Indika va ser qui primer va difondre Theodorakis a la Península. L’actitud i l’obra musical i literària del grec ens impressionava molt; quan, ja amb la Restauració Borbònica, va actuar en un palau d’esports barceloní, l’Eugènia, la Pilar i un servidor no només vam acudir-hi, sinó que, a més, vam aconseguir que ens rebés per comentar-li el que fèiem i donar-li una casset amb les sis peces gravades i els papers amb les adaptacions. Va assegurar que ens enviaria algun material i, en efecte, ho va fer. Indika el 1978 va deixar d’actuar, però ens vam retrobar per homenatjar M. Àngels Anglada, quan va guanyar el premi Josep Pla amb Les closes (1978), i, anys després, quan la van fer filla adoptiva de Figueres (1996). Naturalment vam tornar a interpretar també les cançons de l’hel·lènic. Qui sí que ha seguit fins avui mateix amb Theodorakis, i una llarga nòmina de grecs afegits, ha estat Josep Tero. Ha cantat amb Maria Farantouri, la intèrpret de capçalera de Theodorakis; ha musicat els poetes Kavafis, Ritsos, Elytis, Ànite de Tègea...; ha adaptat i cantat cançons de Moustaki... RIP l’autor, també, del sirtaki.
