opinió
Que s’acabi la penitència
El 2006 ja parlàvem d’un Trueta que gairebé estava a l’UCI
Ja sabem més coses del nou hospital Trueta. Més enllà de la seva ubicació, feia mesos que en desconeixíem els principals detalls. Tindrà un cost d’uns 400 milions d’euros, una extensió d’uns 100.000 metres quadrats i es preveu que entri en funcionament el 2028. Físicament, hi haurà un edifici per a la part hospitalària i quirúrgica, un altre per a l’activitat ambulatòria, també un sector per a la recerca i un darrer per a la docència. I una connexió física, segurament una passarel·la, amb l’hospital Santa Caterina. Una declaració d’intencions prou ambiciosa però, ara mateix, declaració d’intencions perquè encara no s’ha ni encarregat la redacció del projecte. I, mentrestant, el territori va acumulant dosis de paciència en aquest compàs d’espera tan llarg. Recordem que l’octubre del 2006 la llavors consellera de Salut, Marina Geli, presentava un projecte de nou Trueta d’onze plantes, amb tres blocs grans compactats i una planta baixa àmplia per a consultes externes i urgències. La inversió era de 220 milions i la data d’estrena, el 2011. La ubicació era davant l’actual edifici, i aquest, després, aniria a terra. L’esclat de la crisi immobiliària i bancària del 2008, sumat als canvis de colors polítics al capdavant de la Generalitat, va deixar primer el projecte en un calaix i, després, es va cremar a la foguera per començar a marejar la perdiu. Fins al juliol del 2020, en què es va anunciar que el centre se situaria a cavall dels municipis de Salt i Girona i davant el Santa Caterina. No es tracta de comparar projectes, ni de bon tros, perquè les circumstàncies i el pas del temps ho fan impossible. Però sí que és remarcable destacar quan va arrencar tot, en quin punt ens trobem ara i quant de temps ha passat. Quinze anys d’un plànol a l’altre! I tenint en compte que el 2006 ja parlàvem d’un Trueta que gairebé estava a l’UCI és prou evident que el projecte va més que tard. Cert que en l’actual infraestructura s’hi han fet inversions importants per adequar-la a les vitals necessitats que ha de tenir un hospital de referència. Però no n’hi ha prou. Cal un nou Trueta. I ara que sembla que s’ha posat fil a l’agulla, cal insistir perquè aquesta dinàmica no es desinfli. Que es vagin tancant tràmits sense pausa i s’avanci per fer realitat el projecte. Que el 2028 no sigui un horitzó aproximat sinó una data límit. Perquè s’ha acabat el temps dels pegats i de la paciència. Quinze anys ja ha estat prou penitència.
