De reüll
Vejam si ens entenem
Em pregunto si no canviar de llengua a la primera és ser un maleducat
No sé si es pròpiament per “respecte” o “educació” que 8 de cada 10 catalanoparlants es passen al castellà quan se’ls adrecen en aquest idioma, tal com revela un recent informe presentat per Plataforma per la Llengua. Si ho diuen, deu ser que sí, tot i que sospito que darrere d’aquesta reacció s’hi amaguen, de forma conscient o inconscient, molts més motius, inclòs un cert complex d’inferioritat lingüístic. Em pregunto si aquest 80% deu considerar que els que no canviem a la primera (que ens hi resistim una mica més, vaja) som uns maleducats. No saben, però, que a molts de nosaltres també ens provoca certa incomoditat mantenir una conversa dual –suposo que pels mateixos motius pels quals els altres canvien– i que sovint el cos ens demana tirar pel dret i relaxar aquesta militància lingüística en alerta permanent. El problema és que la renúncia no ens la podem permetre en l’àmbit públic –estem d’acord que en el privat ningú s’hi pot ficar–. Ara bé, al qui pugui detectar intransigència en qui no cedeix en el català li diria que el mirés als ulls. Hi veurà, més que supèrbia, por, molta por que una llengua estimada, la que ens han llegat els ancestres –ells també de forma tossuda–, s’acabi extingint com una d’aquestes milers d’espècies amenaçades pel canvi climàtic.
