Opinió

De reüll

La pròrroga

El temps no determina l’èxit d’una negociació; sí la confiança i l’honestedat

Escolto i llegeixo que els pobles celtibers que habitaven la península Ibèrica en l’època preromana destinaven un terç del seu temps a buscar el consens entre els líders dels poblats més propers. A les ciutats fortificades residia el consell d’ancians o de nobles, que exercia l’autoritat amb les elits de la guerra. Hi discutien les actuacions a realitzar sobre el que consideraven que era la propietat comunal. Pels escrits que van deixar, i pel que van explicar més tard els romans, asseguren que, tot i tractar-se d’un poble guerrer, l’èxit de l’acord es basava principalment en el temps que hi dedicaven i sobretot en la confiança i l’honestedat de les propostes. Em venen a la memòria aquestes històries quan els partits independentistes continuen negociant un acord per aprovar la llei de pressupost després que el resultat de les assemblees de la CUP hagi propiciat una setmana de pròrroga, que, de moment, sembla acceptada. Les negociacions fins a última hora s’han convertit en la característica principal de la política catalana des de fa deu anys. El nou horitzó, torna el vermell al calendari, està marcat ara pel ple del 22 de novembre. Un no de la CUP, ara sí, trencaria la ja tan desgastada majoria independentista del 52%. Esperem, doncs, que s’imposi la confiança i l’honestedat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.