Opinió

opinió

Bonaventura Clotet Sala

El VIH, nous objectius i una història d’esperança

La sida era una malaltia terrible en els seus inicis, una condemna a mort un o dos anys després del diagnòstic

Enguany fa 40 anys que vaig tenir l’oportunitat de visitar, juntament amb la dermatòloga Caterina Mieras, un pacient que portava l’equip del Dr. Jaume Vilaseca a la Vall d’Hebron i que tenia lesions a la pell causades per un sarcoma de Kaposi. En aquell moment no era conscient que el jove de 35 anys que tenia davant acabaria esdevenint el primer cas de sida diagnosticat a l’Estat i encara menys que d’aquesta malaltia en construiria una de les línies de recerca més importants de la meva carrera científica. Després d’aquell primer cas en van venir altres, molts altres. Tots seguien el mateix patró de símptomes, que es van englobar sota el nom de síndrome de la immunodeficiència adquirida (SIDA). Pel seu comportament, era clar que es tractava d’una malaltia infecciosa. En efecte, el 1983, l’equip de la Françoise Barré-Sinoussi i el Luc Montaigner descobriria el seu agent causal: el virus de la immunodeficiència humana (VIH).

Que el VIH sigui un dels virus més complexos que existeixen és degut a la seva alta capacitat per mutar. Imagineu que el VIH és una microscòpica pilota verda i que, quan ens infecta, les nostres defenses són capaces de generar, en pocs dies, una resposta eficaç per lluitar contra ella. Ara, però, imagineu que aquesta diminuta pilota canvia de color cada vegada que entra i surt d’una cèl·lula. Això significa que, dins d’un mateix organisme, apareixeran pilotes de milers de colors a una velocitat trepidant. El que era una lluita d’un contra un passa a ser un combat amb desavantatge. A les nostres defenses els és impossible produir a temps una resposta eficaç contra tot aquest ventall de colors i això fa que sempre vagi un pas endarrere; quan el virus muta i canvia de color, les defenses encara estan generant la resposta contra l’anterior versió del virus.

Les epidèmies gairebé sempre són degudes a zoonosis. El VIH n’és un exemple, ja que va passar del ximpanzé a l’ésser humà cap als anys vint del segle passat, quan els caçadors furtius del Congo Belga –l’actual República Democràtica del Congo– es van infectar a causa d’entrar en contacte amb la sang d’aquests primats quan els mataven. Posteriorment, la migració des de les àrees rurals a les gran ciutats i, probablement, certes campanyes de vacunació que empraven agulles no desestimables, juntament amb la transmissió sexual, van fer que augmentessin les infeccions.

La sida era una malaltia terrible en els seus inicis, una condemna a mort un o dos anys després del diagnòstic. L’únic que podíem oferir era qualitat de vida durant aquell període de temps. Més endavant, a partir del 1987, es van anar assajant els primers fàrmacs, però proporcionaven resultats de molt curta durada. No va ser fins l’any 1995 que es van descobrir les teràpies combinades, una estratègia que ha permès cronificar la malaltia però que, en aquell moment, implicava administrar un còctel de medicaments que generaven molta toxicitat. A poc a poc s’ha aconseguit simplificar aquest tipus de teràpies i actualment consisteix en un únic comprimit diari que no implica efectes secundaris. De fet, s’està treballant en el disseny de tractaments mensuals o, fins i tot, semestrals. Tot això ha permès igualar la qualitat i esperança de vida de les persones que viuen amb el VIH amb la de la resta de persones. De fet, quan el tractament se segueix correctament, el VIH queda indetectable a la sang i això fa que la persona no pugui transmetre el virus en cap ocasió, ni a través de pràctiques de risc ni tenint descendència. Aquest punt és clau. Cal detectar totes les persones infectades pel virus i tractar-les amb teràpies eficaces. Això, però, és imperatiu aplicar-ho a tot el món, sense excepcions.

Pel que fa a recerca, els objectius envers el VIH han canviat dràsticament. Hem pogut traslladar tots els nostres esforços a erradicar la malaltia. Aquest és l’objectiu que perseguim des d’IrsiCaixa, el primer laboratori català dedicat al VIH, que va néixer fa més de 25 anys gràcies al suport de la Fundació ”la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El principal obstacle per erradicar el VIH és el reservori viral, un romanent de virus que queda amagat dins d’algunes cèl·lules del sistema immunitari. Per eliminar aquest virus en estat dorment, caldrà combinar vacunes terapèutiques que reeduquin el sistema immunitari per tal que controli el VIH, amb fàrmacs que forcin el virus a sortir del seu amagatall, així com amb anticossos neutralitzants dissenyats al laboratori i immunoglobulines específiques.

L’assoliment de tots aquests objectius, però, només és viable amb finançament. Gran part de la feina feta a IrsiCaixa ha estat possible gràcies al suport de la farmacèutica catalana Grifols, així com als ajuts provinents de fundacions com Sorigué i Glòria Soler, i de la campanya de mecenatge #YoMeCorono. Si no es destinen diners a la recerca, sempre serem víctimes de noves malalties. I no només a la recerca en salut humana, sinó també en salut animal i ambiental. Al nostre país hi ha molt talent, però cal oferir-li eines i donar-li suport de manera clara i eficient.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia