Opinió

anàlisi

Esteve Vilanova

Els nous reptes

L’any que s’acaba no haurà estat com deien les previsions econòmiques que fèiem a principi d’any. I és que les noves variables que ara incideixen en el món econòmic i polític són molt aleatòries, volàtils i canviants, i no deixen gaire marge per fer pronòstics encertats a llarg termini. De la mateixa manera que estem veient com el canvi climàtic està provocant fenòmens atmosfèrics greus, a destemps i amb una violència desconeguda, la mundialització ha entrat en una mena d’escalfament atmosfèric que també genera tsunamis, per als quals no hem estat previsors ni ens han trobat preparats. En aquesta crisi, la Unió Europea, tot i el seu potencial econòmic, és de totes les àrees econòmiques la que té un futur més difícil perquè hem de gestionar la crisi de la pandèmia, la crisi geopolítica, la crisi energètica, la crisi dels refugiats..., i totes són de tal magnitud que no podem afrontar-les sense unitat. No tenim prou força. I segons com resolguem tots aquests conflictes, podem esdevenir irrellevants en relació amb les grans àrees geopolítiques i econòmiques que s’estan configurant.

La cessió de la defensa als EUA a través de l’OTAN durant moltes dècades ha funcionat, però els temps han canviat i ja no podem confiar tota la nostra defensa als EUA ni a l’OTAN. I si la UE vol ser un interlocutor potent en el món, s’haurà de crear un exèrcit amb capacitat dissuasiva, una empresa difícil, puix han crescut sentiments no intervencionistes, dits de pau, que han impregnat la societat d’un sentiment molt potent d’antimilitarisme i contrari a la despesa militar. Econòmicament, ja hem vist l’error que fou la desindustrialització pensant que el progrés era més el control dels serveis, l’R+D i la gestió. Aquesta transferència de producció es va fer pensant només en els costos, la baixa regulació i que el món seguiria sent com era. Però amb la pandèmia hem vist la importància de controlar la producció de molts productes estratègics i hem tornat a valorar els perills econòmics de la distància en els subministraments i el risc país. A la UE, si volem seguir sent potència econòmica, haurem de revertir i recuperar molta de la producció, especialment dels sectors estratègics, i invertir molt en R+D+I perquè, mentre estàvem cofois amb el sistema que havíem creat, hem perdut molt de temps que els altres han aprofitat. Ens espera una mena de reindustrialització intensa.

La pandèmia ens ha mostrat que les grans farmacèutiques amb seu a la UE i amb un gran potencial d’investigació són molt escasses i que no estan a l’altura de la potencialitat econòmica de la Unió. És un altre error que haurem de revertir. Com també va ser un error estratègic deixar, pràcticament en exclusiva, la fabricació de mascaretes a la Xina. Un error que ni els costos poden justificar. El fet que la UE sigui una gran àrea consumidora d’energia, sense tenir recursos ni de gas ni de petroli, ens ha d’esperonar per ser líders en la investigació i la implantació d’energies netes i renovables. I en aquest sentit també hem de recuperar molt de temps perdut.

Quant a la política de refugiats, és necessària una acció europea molt més coordinada i conjunta, perquè la no política, com passa ara, és el camí més directe a la conflictivitat. Està bé mostrar-nos com a zona d’acollida, però sense una ordenació i confiant només en la tolerància social és un error greu. La tolerància no és infinita ni és a les mans dels polítics, és a les mans de la societat, i quan aquesta creu que ha arribat al límit es trenca. Algunes nacions i societats europees ja comencen a mostrar una certa fatiga i, el que és més perillós, alguns partits polítics hi han vist una oportunitat per pescar-hi vots. Els canvis geopolítics que s’insinuen tampoc són per quedar-se amb els braços plegats. S’estan produint canvis d’aliats basats molt més en els interessos econòmics i estratègics que no pas en la tradició democràtica. La democràcia ha deixat de ser un vector essencial per travar relacions supranacionals i s’ha anat substituint per la geopolítica dels recursos naturals i per la situació geoestratègica i geogràfica.

A principi d’any, a la UE s’alinearan dos fets importants: comença el sexenni de la presidència francesa a la UE i a Alemanya hi haurà un canvi en la cancelleria d’Angela Merkel per Olaf Scholz. Pot ser l’oportunitat per entomar tots aquests reptes?

Bon any nou!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia