Ja ho tenim això!

A les cinc de la tarda d’ahir vam entrar en una nova fase que ni el fill de Déu, en expressió de l’àvia Neus, sap en què consisteix ni en què consistirà. Hipòtesis, mil; però certeses, quatre de comptades a la vista del pa que s’hi dona, en la política. Si una primera cosa deixa clara (A què va Junts si se’n va?) és que potser no hi haurà trencament a l’ombra de Puigdemont, ja que han guanyat els que tenien mal perdre, segons havien manifestat ells mateixos, i sense cap vergonya, a través d’Alonso-Cuevillas. Una segona cosa és que tothom té el mandat del 52% allà on volia des de la nit electoral, el 14 de febrer. A la paperera, maleït sia! Els qui més, els mateixos independentistes del ventall institucional, que han viscut com una creu haver de conviure en un govern o en una aritmètica parlamentària amb aquells amb els quals es disputen un mercat electoral (De què va Junts si se’n va?). Una tercera cosa (El que ve si Junts se’n va) és que finalment en Pedro podrà pagar a en Pere tot el que li han donat des de la investidura del 2018 fins avui i totes les vergonyes que els han fet passar només a canvi dels indults. I el de Pineda obrarà el miracle de governar dos anys amb 33 diputats de 135. I quarta, que ERC és ara l’autèntica repartidora de càrrecs i sous, ja que li acaben d’entrar entre 200 i 300 alts càrrecs (Que bé si Junts se’n va!). Com diuen els del gremi de serveis quan completen la comanda: “Ja ho tenim això!”