opinió
L’heroi dels llibres
Mai més em queixaré per la dificultat de trobar distribució
Remugava jo en un àpat familiar postnadalenc sobre les dificultats que tenim els escriptors autoeditats per aconseguir canals de venda efectius, quan el meu germà em va sorprendre amb una història que li havia passat voltant per la Girona vella.
Un dia de desembre amb temps lliure entre feines s’havia deixat perdre pel Call i es va asseure prop de la catedral. No feia ni cinc minuts que hi era quan va acostar-s’hi un jove amb una feixuga caixa amb pinta de venedor ambulant no se sabia de què. Aviat va descobrir-ne el contingut: un piló d’exemplars de la novel·la que havia escrit, que segons afirmava entusiasta era “la mejor del mundo”.
Poques oportunitats tenia aquell noi de ser escoltat. A casa ens costa donar opcions a un desconegut que ens aborda al carrer per explicar-nos la seva pel·lícula, però heus aquí que en Jordi es va veure atret per la matèria sobre la qual girava la publicació: els orígens de la República a Roma. A ell li agrada la història antiga, i en saber que per a Setenta y un años justos l’autor havia emprat personatges reals i traduït fonts fins i tot del llatí arcaic, la conversa va fer forat. Van intercanviar dèries i informació. Es deia Romeo Aischa, era basc i anava per la geografia ibèrica amb la fita d’igualar el nombre d’exemplars venuts per Herman Melville en la primera edició de Moby Dick, que no arribà a 3.000. Adequava el seu periple a les inclemències del temps, i Girona li devia semblar temperada perquè duia sandàlies sense mitjons. Per descomptat, en Jordi va comprar-li el llibre amb molt de gust, i jo també ho hauria fet encara que el tema em quedi tan lluny com les competicions de botxes d’Austràlia.
No li deu ser fàcil, al nostre heroi, trencar el gel i fer que la gent s’interessi per una adquisició literària amb el ganxo dels antics romans i el salt evolutiu que ens van procurar, perquè el va publicar el 2020, cosa que no atura la seva fe i el ser coratge. Per això, des d’aquí li declaro la meva admiració, amb la promesa que mai més em queixaré per la dificultat de trobar distribució o de la lentitud de les vendes. I si m’assalten mals pensaments, m’imaginaré el Romeo carretejant l’embalum a peu per les espanyes, conreant mocs i carabasses, i de tant en tant alguna flor. Perquè els herois existeixen, i alguns caminen fora de les pàgines dels seus propis llibres.
