Opinió

A la tres

Em demano creu

“El llançament d’una moneda per decidir una alcaldia pot arribar a ser més just que algunes negociacions que s’estan duent a terme a diversos punts del territori

“Una moneda no pot decidir el futur del nostre poble.” Són paraules de Josep Roquet, fins ara alcalde de Sant Feliu de Buixalleu i candidat de Junts, que per l’atzar d’una peça de 2 euros s’ha quedat, per ara, sense vara. En els comicis municipals, la seva candidatura i la d’ERC van quedar empatades a 217 vots. Divendres, la junta electoral va repassar les paperetes dubtoses i, en no trobar cap incidència, es va llançar literalment una moneda a l’aire per determinar qui es quedava amb 4 regidors i qui, amb 3. Va sortir creu. Per a ERC, en aquest cas, no va ser signe de mala sort. Sinó tot el contrari. Als de la cara (Junts) al final la cosa els va anar de culs. No obstant, uns i altres havien dit abans del sorteig que la decisió del poble els abocava a una entesa. Veurem, ara que el joc ja no és equitatiu, si tothom continua disposat a mantenir aquest esperit de compartir com a bons germans.

Pot semblar cruel o surrealista el fet de decidir una alcaldia amb el llançament d’una moneda. Però en certa manera la trobo més justa que algunes de les negociacions que s’estan duent a terme en diversos punts del territori. Sigui un municipi gran o un de petit, no sempre són termes de coherència de programa o d’ideologia el que empenyen a una entesa. Hi intervenen grups de pressió, econòmics en molts casos. Són quatre anys de decisions que afecten diversos àmbits, i sempre hi ha qui no vol perdre l’oportunitat d’incidir al màxim, de tal manera que els canvis urbanístics o econòmics bufin tant a favor com sigui possible dels seus interessos. Hi pesen, també, els intercanvis de cromos: jo et dono l’alcaldia tal i tu em garanteixes la presidència pasqual. Malgrat que els candidats es presenten vehementment defensant una independència decisòria, ja sabem que no és cert. I, en tercer lloc, les relacions personals també hi juguen un paper i s’acaben sospesant tant com les prioritats del municipi. Per tant, si hagués de triar entre aquest estrany còctel negociador o el llançament de la moneda, ho tindria clar. Em demano creu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.