El voraviu
Estic tip del xai PSOE
Si ha de venir el llop PP, que vingui, l’esperarem
Em vaig prometre que la cantarella de l’aparell mediàtic socialista sobre l’arribada del llop PP i la retallada de drets que se’ns ve al cim m’entraria per una orella i em sortiria per l’altra. Sap greu reconèixer-ho, però per mantenir la decisió no he de fer cap esforç. N’estic tip, del xai PSOE. De la pell de xai PSOE, millor dit. El ministre Marlaska va tocar el violí quan, amb tres policies infiltrats que ja s’havien descobert en l’activisme social independentista i d’esquerres, se’l va interpel·lar. Va assegurar en seu parlamentària que la infiltració estava superada i s’havia acabat. Però resulta que no. Havia rebentat drets fonamentals, els continuava rebentant i, a més a més, va mentir sense vergonya. Es pot saber què coi espiaven i espien? De moment n’ha aparegut una quarta, i ja ho veurem. Si se n’han descobert quatre, quants n’hi havia, d’infiltrats? I quants n’hi ha encara? És de suposar que, per soques i gamarussos que siguin, no s’ha enxarpat el cent per cent dels infiltrats. Més aviat al contrari, segur. Però això, què vol dir? Que són dotzenes els policies infiltrats en la societat civil establint relacions enganyifa amb ciutadans decents? Probablement. I aquesta descomunal exhibició repressora l’ha ideat, perpetrat, negat i protegit el xai PSOE. I no es retractaran de res ni retiraran els que encara hi tenen. Gratificaran i homenatjaran la que els hi han descobert. I continuen cridant que ve el llop PP. Que vingui! L’esperarem!
