Els senglars no fan vacances
No serà gens fàcil per a la víctima, però, saber de quin vedat procedia el senglar, a qui pertany i quina societat l’explota
Abans de l’aprovació de la Ley de Tráfico y Seguridad Vial RDL 6/2015 de 30 d’octubre, el pes de la responsabilitat pels danys causats a conseqüència d’irrupció d’espècies cinegètiques a les vies públiques, solia recaure sobre els vedats, societats de caçadors o propietaris dels terrenys –que havien d’acreditar-ne el correcte estat de conservació i vigilància– i per la mateixa Ley de Caza. També era possible reclamar per manca de diligència a les concessionàries de les autopistes de pagament per la seva obligació de mantenir en correctes condicions de seguretat aquestes vies, ara inexistent. Les pressions de les societats de caçadors, i les seves companyies asseguradores, van provocar un canvi de normativa segons la qual només han de respondre si l’accident és conseqüència directa de l’exercici d’una acció col·lectiva de caça major. Actualment les víctimes d’un accident de circulació amb resultat de danys materials o personals són considerades en primer lloc les responsables de l’accident llevat que s’aporti prova en contra que conduïen amb tota la diligència exigible, i la societat de caçadors només respondrà si la irrupció a la via del senglar té relació directa amb la batuda que es porti a terme o hagi finalitzat dotze hores abans del sinistre, atès que foragiten els ungulats del seu hàbitat. No serà gens fàcil per a la víctima, però, saber de quin vedat procedia el senglar, a qui pertany i quina societat l’explota, a qui s’ha d’adreçar, i qui el representa, perquè en aquest tema no hi ha gens de transparència. L’administració titular de la carretera pot arribar a respondre també per manca de diligència en la senyalització del perill d’irrupció d’animals salvatges o en el manteniment dels tancaments de protecció, sempre que es tracti d’accidents que tenen lloc en trams qualificats per la mateixa administració d’alta sinistralitat. L’èxit d’aquestes reclamacions és gairebé nul perquè es considera que l’administració no és una asseguradora universal, i ella mateixa aporta prova que compleix amb els estàndards mínims de servei. Així, recau en la pròpia víctima l’assumpció d’unes conseqüències no desitjades, que no sempre cobreix la pròpia assegurança. Estigueu, doncs, alerta, que els senglars no fan vacances.
