Opinió

De reüll

La Barbie

Barbie, la nina rossa de cos absolutament irreal, és la nova icona pop feminista? Ho és de la mateixa manera que planxar relaxa després d’una dura setmana al Congrés. Companyes, capgirem les eines d’opressió històrica! Proclamem la llibertat alçant la planxa! El 8-M porta la teva Barbie! Com quan les nostres àvies cremaven sostenidors! El rosa ideal, ni massa clàssic ni massa xiclet, del món artificial, plastificat i naïf de Barbie serveix per fer comèdia intel·ligent, la que sota la lleugeresa carrega, amb sarcasme i autoparòdia, els homes de les juntes directives que volen les nines a les seves capses i les dones davant la post. En la pel·lícula Barbie, protagonitzada per Margot Robbie, amb guió i direcció de la cineasta Greta Gerwig, les nenes li retreuen el pes que els ha llegat. La nina es pensava que el seu món de festa eterna, de vida californiana, les inspirava i resulta que és la joguina del patriarcat; un dimoni ensucrat. Mai vaig jugar a Barbies perquè els Reis preferien altres nines i jo preferia altres jocs. Però els senyors que paguen la pel·lícula, que són els homes de les juntes de Mattel i Warner, intueixen que aquest Nadal vendran més. I es fa caixa mentre es vesteix la lluita de purpurina i rosa. És l’exaltació d’una feminitat que el feminisme no exclou i abraça. Si ser dona són totes les identitats, també s’hi inclou ser una Barbie.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia