Podríem copiar, no?

Aquests dies de vacances, amb més temps per badar (quina llàstima que això de badar sembli que s’hagi de perdre en l’entorn estressant en què ens hem acostumat a viure), m’agrada fixar-me en coses en què normalment no paro atenció, justament perquè fora de les vacances visc en un constant “no hi arribo” (com molta de la gent que conec, sigui dit de passada).

Fixar-me en coses sobre les quals normalment no reflexiones (però que les pateixes a diari) m’ha portat a constatar com de difícil és caminar per algunes de les ciutats o pobles del nostre entorn i que fàcil és, paradoxalment, desplaçar-se a peu per ciutats o pobles on el clima és molt més hostil. Posem per exemple Platja d’Aro. Feia anys que no hi anava i aquest estiu hi he tret el cap. M’ha semblat igual que la darrera vegada però amb més pisos en construcció, les mateixes voreres de rajoles aixecades, les famílies de fora de les nostres comarques que “s’hi estan uns dies perquè els nens adolescents puguin sortir de marxa” i ple de turistes de nacionalitats diverses que no tenen cap mena d’escrúpol en entrar a les botigues sense samarreta i menjant. Esquivar gent pel carrer és un esport estival a les poblacions costaneres gironines, i sembla que aquest estiu et pots arribar a classificar per als mundials, si com diuen les xifres tenim una allau de turistes. A Pd’A tenen una modalitat pròpia: evitar la gent mentre mires de no fer-te un esquinç, saltant esvorancs al terra, esquivant rajoles aixecades per les arrels dels pins de les voreres (que són tan estretes que una persona adulta en alguns llocs hi ha de passar de perfil) o procurant no patinar per la pinassa que fa de catifa als rajols esquerdats o trencats de molts carrers. No sé com s’ho fan les persones amb mobilitat reduïda. A Girona, caminar pel Barri Vell també és una tasca complicada: a la invasió turística cal sumar-hi les relliscades, malgrat que no hi ha pinassa, ja que les llambordes (precioses) no són fàcils per a ningú. Per això m’ha sorprès tant veure com en indrets estrangers, on hi plou gairebé cada dia i a les voreres hi ha més arbres que aquí, és senzill caminar-hi sense relliscar, fins i tot passant per damunt de planxes metàl·liques molles que amaguen obres al sòl. I si copiéssim models que funcionen?