Una presó a cel obert
Els que dirigeixen les guerres i el món, no són capaços de posar-se a la pell dels altres?
Color gris, edificis fantasmagòrics, runa, pols, i alguna pinzellada de color de les samarretes de les persones que intenten sortir de l’infern de Gaza o ajudar els ferits... Aquestes són les imatges que envaeixen els telenotícies de totes les cadenes televisives, Twitter i qualsevol mitjà d’informació. Les cares d’espant de la mainada, mares amb nens als braços, homes transportant ferits o mig morts d’un costat a l’altre. Com a ciutadana, em genera una impotència molt gran. Són massa anys d’un poble empresonat a cel obert en una franja on un altre poble –que havia patit un holocaust– té la suposada potestat, en qualsevol moment, de tallar recursos vitals com l’aigua, la llum i els aliments. Una situació d’una fragilitat i injustícia terribles. La ràbia, la impotència, la impossibilitat de prosperar, les morts d’aquesta franja generen unes condicions indignes que es transformen en més violència. Un peix que es mossega la cua. I bona part del món observant-ho i opinant sobre un bàndol o l’altre. No em puc creure que no hi hagi una altra manera de portar el món. Quin pressupost té la indústria armamentista a nivell mundial? I quin és el de la mediació i la pau? Els pressupostos marquen la política que es vol desenvolupar. Segurament algun capitalista ferotge diria que l’armament té fàbriques i genera llocs de treball, però si a la balança hi posem tot el dolor dels afectats, la rehabilitació dels pobles, desfer la ràbia, l’odi i la impotència, evidentment el balanç és molt negatiu. Sempre m’he preguntat com s’ha decidit que jo neixi en una societat aparentment estable, o si més no des que he nascut fins al dia d’avui, i un nen neixi en un país en conflicte. Els que dirigeixen les guerres i el món, no són capaços de posar-se a la pell dels altres? No són capaços d’entendre aquest mal? Quins interessos hi ha? Qui porta armes a les zones de conflicte? Fins a quin punt molts dels conflictes al món són causats pel domini de recursos econòmics, energètics, o per la necessitat de fer créixer la indústria armamentista simplement per fer més ric el que la posseeix? Massa preguntes sense resposta. I mentrestant, avui, demà i fins quan continuarem veient imatges grises, edificis fantasmagòrics, runa, pols...?
