Opinió

Batejos lletraferits

Tinc la sort de tenir un seguit d’amics, coneguts i saludats que respecten el paper en blanc i saben com tacar-lo amb talent, ofici i originalitat

Tota la vida he intentat defugir les celebracions i els cerimonials. No se d’on prové aquesta mena d’aversió a qualsevol situació que suposi ritual o litúrgia col·lectiva, tanmateix desconec si és com a conseqüència d’una patologia particular o fruit d’una al·lèrgia o una fòbia que molt probablement trobaria diagnòstic al divan del psiquiatra. Però el que és cert és que la incomoditat i l’angoixa que he sentit quan no he pogut escapolir-me del casament, comunió, aniversari o enterrament de torn m’ha provocat un malestar que no he sabut mai com pair. Potser per això, per contrarestar aquesta manca d’empatia i tara asocial, tot sovint ho procuro compensar assistint a les presentacions de llibres d’altri. Ja sé que no és el mateix, però m’he fet a la idea que per a un lletraferit com jo podria ser allò més semblant a participar en un bateig. Tampoc val qualsevol bateig. I menys en aquest temps en el qual els prestatges de les llibreries conviden més a una denúncia per la desforestació del planeta que no pas a una exhortació al plaer de la lectura. Tinc la sort, no obstant, de tenir un seguit d’amics, coneguts i saludats que respecten el paper en blanc i saben com tacar-lo amb talent, ofici i originalitat. La cita amb el primer d’ells, l’imprescindible Jordi Puntí, va tenir lloc al Foment de Girona –amb Josep Maria Fonalleras com a mestre de cerimònies–, i la seva darrera novel·la i flamant premi Sant Jordi, Confeti, a la pila baptismal. Una obra en què es sublima l’engany i la farsa del personatge que l’inspira i que no és altre que el gironí universal Xavier Cugat. També a la ciutat de Girona, en aquest cas al centre cultural La Mercè, un vell col·lega d’afers periodístics i disquisicions flamencòliques, el músic i activista d’adopció ganxona Pedro Burruezo, donava fe del naixement de la seva criatura manuscrita amb la presentació del llibre Auto-Sufí-Ciencia. Un títol que ja conté una declaració de principis i de creences. I com a tercer en concòrdia, un degà d’aquestes pàgines personificat en el torroellenc Miquel Riera a través de la narrativa planiana i propera que conté L’ombra dels ocellots. En aquest cas el bateig es va celebrar a la Bisbal d’Empordà, sota l’aixopluc de la llibreria La siglantana, un nom que evoca la recuperació d’altres denominacions del bestiari local com el papibou, el rantell i l’escalipatxo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.