Comença una dura cursa

Sembla que finalment avui serà el dia. Anunciaran un acord per la llei d’amnistia i el pressing de Junts s’haurà acabat. A les veus del PSOE els sentirem explicar que s’han mantingut ferms en la redacció essencial de la llei, dins de la Constitució, és clar, i sobretot per la reconciliació a Catalunya. Des de Junts ens diran que s’han introduït els canvis que reclamaven, i que això els permetrà votar-hi a favor, perquè gràcies a la seva estratègia de confrontació s’han tapat les grans escletxes del terrorisme o la traïció, per les quals amenaçaven de colar-se els jutges del lawfare. ERC insistirà que el text ja era tan robust com podia i havia ser en la primera ocasió que es podia votar, i que s’alegren que ara a Junts se n’hagin adonat, perquè no es podia allargar més el patiment de les famílies encausades per la judicatura desbocada. Via lliure a l’amnistia! Avui és un gran dia! Però que ningú s’equivoqui. No hi ha una majoria que vol l’amnistia, encara que hagi superat el tràmit. Hi ha una majoria parlamentària que necessitava l’amnistia si volia continuar en el poder, perquè l’amnistia era la condició de Junts per donar els 7 vots decisius que els va atorgar el 23-J. La majoria parlamentària de l’anterior mandat no necessitava l’amnistia per continuar en el poder i no la va donar. Ningú l’exigia per investir. Va indultar. Va indultar els capgrossos. Comença avui una cursa d’obstacles per als potencials amnistiats. Dura. Molt dura. Ja ho veureu.