Opinió

Lletra petita

El model penitenciari

“Virar del model actual de reinserció a un altre de més punitiu, centrat en la reclusió, és reaccionari i, en tot cas, no és potestat del cos de funcionaris, sinó de l’electorat el 12-M

Dijous un grup de funcionaris de presons va bloquejar per sorpresa l’accés a Brians. Han convocat vaga per al 26 d’abril i l’11 de maig, el dia de l’inici de la campanya i la jornada de reflexió. Qui no hi trobi motivacions polítiques, que s’ho faci mirar. La politització ja s’advertia quan, en l’inici de les mobilitzacions, van exigir la dimissió de la consellera Gemma Ubasart i del secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, com a condició per asseure’s a parlar. Sí, dimissions en un govern en funcions que no té possibilitat de nomenar substituts. Sí, dimissions, com si una part pogués escollir o vetar interlocutors de l’altra, que, a més a més, té una representació democràtica. Per reblar el clau, dijous un portaveu reprotxava als seus propis representants sindicals haver-se assegut amb el departament sense les preceptives dimissions. Ja no s’entén res: si els seus propis interlocutors no els són útils per a la missió que se’ls ha encomanat, a què esperen per forçar-ne un relleu que, aquest sí, és a les seves mans?

Tot plegat expressa una concepció sui generis de les relacions laborals, de la representativitat sindical i dels principis democràtics per part d’uns funcionaris que, per definició, són servidors públics i deuen la seva raó de ser a un servei, el penitenciari, que té com a finalitat atendre la població reclusa, la seva reinserció i el seu entorn familiar seguint els criteris del model vigent per llei a Catalunya. Per què cada vegada que un portaveu dels funcionaris parla fa la sensació que planteja una esmena a la totalitat al model penitenciari? Virar del model actual de reinserció a un altre de més punitiu, centrat en la reclusió, és reaccionari i, en tot cas, no és potestat del cos de funcionaris, sinó de l’electorat convocat el 12 de maig.

Plantejar un conflicte per millorar les condicions laborals és legítim. Escoltar i atendre les justes reivindicacions és l’obligació de tot govern, fins i tot si està en funcions. Però trist favor es fa a la memòria de Núria López, la cuinera de Mas d’Enric assassinada per un reclús, quan en nom de reivindicacions justes es vulneren drets bàsics. Encara que siguin dels presos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.