Mirades
Unió per defensar l’aigua i els rius
Esperava unitat en allò essencial per defensar el Ter i tots els rius gironins, però no va ser així
El 6 d’abril es van concentrar a Girona 500 persones per defensar els rius, ara en procés de mort a causa de la sequera. De la sequera i de la nul·la planificació que hi ha hagut durant molts i molts anys per preparar-se per a l’episodi que estem vivint. Els mitjans de comunicació van dir que van ser 500 les persones que es van concentrar davant la Generalitat i després van fer una palanganada al pont de Pedra. Un amic periodista em va dir que potser no n’eren tantes i, en canvi, Pau Masramon, d’Aigua És Vida, m’assegura que en van ser més de 1.000. Tant és. Em semblen molt poques per a les aspiracions que hi havia quan es va començar a parlar de fer una gran manifestació en defensa dels rius del país. A Girona. On els rius estan en un perill que Pau Masramon qualifica de mort. En uns inicis, quan es preparava la mobilització, es parlava de defensar els rius i reclamar una millor gestió de l’aigua i la meva impressió era que, a part dels ecologistes, també hi serien els pagesos i fins i tot una part del sector turístic. No va ser possible. Pancartes com “Tanquem l’aixeta al turisme” i d’altres contra el model de pagesia no hi van ajudar.
Dimarts de la setmana passada, van moderar una tertúlia a Girona FM en què van participar tres persones que coneixen bé la problemàtica. En Pau Masramon, de qui he après molt; Narcís Illa, portaveu de les associacions de regants del Baix Ter, i Salvador Garcia-Arbós, que per formació i per la seva feina periodística hi toca molt, en aquest tema. Van discrepar, és clar que sí, però la meva opinió periodística és que en realitat el que els separava, legítim, no era insalvable. Narcís Illa va donar moltes dades, com que el turisme a la Costa Brava representa una despesa de 5 hectòmetres cúbics l’any i que aquest no és el problema principal. També de la feina que s’havia fet al sector pagès per reduir el consum d’aigua. Vaig entendre que al país li calen uns 1.000 hectòmetres cúbics a l’any i que ara potser n’hi ha 700. Que caldria rebaixar el consum i augmentar la producció amb dessaladores i regeneradores. I, com va dir en Vador, hi hauria d’haver un pla dissenyat i aplicat per l’administració del qual es parla molt però no existeix. I no parlem de l’ACA...
El 2008 hi va haver una manifestació a Girona per la sequera. Els pagesos hi eren i plegats van reunir més de 2.000 persones. Em fa l’efecte que ara el gran problema és de rerefons polític i no pas ecologista i que amb maximalismes uns quants es van carregar el que hauria de ser una petició unànime de la ciutadania. Es pot dir no als transvasaments, però s’ha de parlar del transvasament del Ter. Barcelona i l’àrea metropolitana han passat de 400 a 450 hectòmetres d’aigua consumits. No s’ha fet la feina que pertocava. D’això, cal parlar-ne. I de l’augment de població. També de la pagesia i del turisme, és clar. Però tots units pel bé dels rius i del país. Amb discussions petites ens quedarem sense el Ter. Potser, com en la manifestació del 2008, hi faltava la darrera pancarta: “I si no plou?” Perquè, si no ho fa, el problema ja és aquí. I si plou, la solució hauria d’estar en marxa. El 2008 no va ser així. I ara, tampoc.
