Opinió

Mirades

Salt, Tossa de Mar, Mequinensa

Miquel Berga escriu la història d’en Justo i en Primitivo, dos dels nens que van ser a l’hotel de Nancy Johnstone

Cada nou llibre de Miquel Berga (Salt, 1952) és un pou de sorpreses. Ell, amb el seu desmenjament tan britànic, assegura que no es considera escriptor i ni tan sols articulista, i això que fa dècades que prestigia aquest diari amb les seves columnes dominicals tan depurades, en què diu tantes coses i tan ben dites com aquell qui res, sempre amb una punta d’humor i aquella ironia que el caracteritza. Llicenciat i doctorat en filologia anglesa, és professor honorari de literatura anglesa de la UPF, d’on va ser degà d’Humanitats. Ha escrit molts llibres i ha fet nombrosos estudis sobre escriptors anglesos, George Orwell i John Langdon-Davies especialment. També ha comissariat l’exposició Centelles. Les vides d’un fotògraf 1909-1985, ha publicat reculls dels seus articles i és autor d’una memoir deliciosa: Una educació, sobre els seus primers mesos a Londres. Ah, i és l’autor d’una història del motel Empordà. Poca broma. També ha fet de traductor, i quan va editar Un hotel a la costa (2011), de Nancy Johnstone, posteriorment traduïda al castellà, segurament no es podia imaginar que aquella història de la Nancy i l’Archie i l’hotel que van construir a Tossa el portaria a escriure Un país estranger, que ha editat Tusquets.

El dimecres 17 d’abril el va presentar a Salt, el poble del qual va ser durant vuit anys primer tinent d’alcalde. En la presentació se’l notava un punt emocionat perquè el dissabte següent aniria a presentar-lo a Mequinensa, el poble desaparegut sota les aigües d’on van sortir els protagonistes del seu llibre. I el poble de Jesús Moncada.

Quan en Primi i la Isabelle, una parella de funcionaris de la UE, van decidir comprar una casa i es van decidir per Tossa de Mar, no podien saber que la seva tia Paquita els posaria al cas que el pare i l’oncle d’en Primi havien estat hostatjats de petits a l’antic hotel Casa Johnstone. Allò el va fer indagar i descobrir el llibre de la Nancy traduït per Miquel Berga. I es va posar en contacte amb en Miquel, i d’allà sorgeix Un país estranger. On ressegueix els passos del Primitivo, pare d’en Primi, i del seu germà Justo, que van arribar a Alemanya, on van anar a treballar, i ja no poden tornar al poble d’on van sortir i que ja no existeix perquè les aigües van engolir Mequinensa i Faiò. Una història de pel·lícula, com una pel·lícula volia fer Issona Passola d’Un hotel a la costa. Primitivo i Justo van ser acollits a l’hotel de la Nancy, i en la versió castellana d’Un hotel a la costa hi ha el dibuix que del petit va fer l’escultor Enric Casanovas, que amb la seva dona Leonor van acompanyar la mainada a l’exili i es van preocupar per repatriar-los. En la presentació van sortir les pintures de Casanovas fetes a la Casa del Poble de Besançon, on van portar els nens i on encara les guarden. Aquesta és una altra història que ves a saber si mai tindrà llibre o exposició si s’aconseguís repatriar aquelles pintures de Casanovas ara mal guardades. Berga va dir que no sabia si el que havia escric era o no una novel·la, però va recordar Oscar Wilde quan deia que només hi havia llibres bons i dolents. Ja pot dir en Berga que no és escriptor! Un país estranger és un gran llibre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.