La vaga general
En l'argumentari que aquests dies sorgeix a propòsit de la convocatòria de vaga general contra la reforma laboral, s'estan abocant les misèries i les contradiccions que ens mouen a tots i totes en aquests temps de desconcert. En els temps que Zygmunt Bauman ha anomenat “temps líquids”, els drets es dilueixen i els debats també. El dret a la vaga és un dels eixos de la cultura democràtica i en països com França, Alemanya o Gran Bretanya el seu exercici pràcticament no és qüestionat per l'opinió publica. A casa nostra estem assistint a un debat en què sembla que s'associa el pronunciament a favor de fer vaga a no voler treballar en temps de crisis, o a no acceptar les conseqüències evidents de la crisis. Aquestes insinuacions tenen trampa, i estan tenyides d'una superficialitat responsable. Ningú pot negar, de fet fins i tot els sectors de l'empresariat ho reconeixen, que aquesta reforma aprovada constitueix un canvi crucial pel que fa als drets laborals i a la possibilitat d'acomiadaments. En l'excepcionalitat d'aplicació de conveni per raons econòmiques de la empresa s'obre una porta massa temptadora i amb risc d'engrandir-se. De fons, es veuen ombres allargades directament dirigides contra la negociació col·lectiva i la capacitat d'intervenció de treballadors i representants sindicals. No són poques les veus que comencen a qüestionar el paper dels sindicats i confonen exigència de modernització amb voluntat de supressió. Tampoc es pot negar que Zapatero pretén justificar aquestes mesures com una resposta a una crisis que tothom, empresariat i treballadors, coincideixen que prové de l'economia financera especulativa. I tots sabem que aquesta reforma no actua sobre les causes, més enllà d'abaratir costos immediats per acomiadar. Així doncs, hi ha raons per a la protesta i indignació per la impotència dels governants per trobar solucions. La decisió de seguir la convocatòria dels sindicats és un dret individual que té transcendència col·lectiva i que s'haurà d'exercir amb respecte als serveis mínims i a la llibertat dels ciutadans. Però per decidir cal poder reflexionar, tenir capacitat de pensament crític i coratge per trobar la posició honesta.
