Paisatge devastat

Caminar ahir pel centre de Barcelona permetia retratar l'impacte real de la convocatòria de vaga entre els botiguers i els centres comercials. Més enllà de les divises. A El Corte Inglés, com sol passar, una dotació de mossos d'esquadra situada en cada porta permetia el funcionament d'un establiment que no ha tancat mai i que sempre ha estat en l'ull sindical durant les jornades de vaga. Però, més enllà dels clàssics, hi havia els altres. Botigues tancades potser de grat. Botigues prudentment tancades, a mitja persiana, per declarar-se solidaris o discrepants segons el moment i l'oportunitat. Botigues tancades a la força i botigues senzillament tancades. Enmig de l'anomalia es feia difícil destriar aquelles que, senzillament, demà tampoc no obriran, perquè van renunciar fa temps i ningú no accepta el traspàs del local. Hi ha un paisatge devastat al centre de les ciutats. Un saldo cadavèric d'aquells que s'han quedat sense corda. Els que ja no pagaran nous augments d'impostos per salvar el benestar presumptament general.