Una imatge del passat

Haig de reconèixer que la Guàrdia Civil no m'ha agradat mai. Deu ser perquè vaig tenir alguna mala experiència de jovenet amb un sergent malcarat que hi havia al meu poble, però també perquè, amb posterioritat, no vaig acabar mai d'acceptar que la policia del país hagués de ser un cos militar, amb aires dictatorials i que, a més, no parlava la meva llengua. Cert que la Guàrdia Civil s'ha modernitzat i també que, a Catalunya, s'ha retirat a un discret segon pla. Però em fa l'efecte que, en moltes coses, continua sent un cos més del segle dinou que no pas del vint-i-un. Que estigui militaritzat segur que no hi ajuda, com també que encara es mantingui la vida casernària. Una prova de tot plegat és, per exemple, la fotografia que publicàvem en aquest diari dimecres passat: el tinent coronel de la Guàrdia Civil, el “governador civil” i el bisbe fent l'ofrena als caiguts. Per un moment em va semblar que tornàvem als anys cinquanta.