4x4

Quan els nadons comencen a sortir del niu, els pares respectius els passegen amb uns cotxets que amb el temps –i per motius desconeguts– han anat augmentant en mida i prestacions. Quan de la mà familiar avancen per la vorera, van escopint els vianants que hi circulen, ocupant sense complexos tot l'espai disponible. És la primera exhibició de felicitat i de capacitat econòmica. Per això no em sorprendrà que aquest aparell que fins fa poc només s'utilitzava per no carregar la canalla a coll s'acabi convertint en un objecte de culte, amb tota mena d'accessoris. La direcció assistida, l'aire condicionat i el GPS deuen estar per caure. La conseqüència d'aquesta moda és que quan aquests xicots s'estiren i adquireixen el seu propi cotxe, se'l busquen més aparatós i més agressiu cada dia que passa. Si de petits ja donen la nota, és normal que vulguin repetir quan maduren. El final previsible arribarà quan esclati la revolució pendent, que inexorablement s'iniciarà en un garatge qualsevol, ja que els cotxes augmenten de mida sense mesura i les places pintades a terra mantenen les dimensions originals. Més d'hora que tard, aquest fet provocarà tensions incontrolables als aparcaments d'arreu, que ho faran tot plegat ingovernable, ja que no hi ha res més excitant que trobar-te la plaça envaïda pel xuleta de torn amb el seu megatrasto relluent. Avisats esteu.