El laboratori badaloní
La visita de la plana major de la delegació catalana del Partit Popular a la Ciutat de la Justícia és la constatació de la seva opció política respecte de la immigració. No en quedaven gaires dubtes, quan la mateixa Sánchez Camacho havia repartit tríptics contra els gitanos romanesos, però el públic reconeixement a García Albiol i al comportament xenòfob dels populars badalonins fa esvair qualsevol equívoc. La dreta espanyolista sap els dividends que pot aportar el discurs racista en una Catalunya fins ara poc receptiva, i ha decidit explotar aquest sentiment, segura que, en moments de crisi i amb els vents que arriben de la resta d'Europa, és fàcil manipular algunes voluntats.
Fa uns anys ningú no hauria dit que el Partit Popular assoliria una quarta part dels regidors de la tercera ciutat, en nombre de població, de Catalunya. Però la descoberta d'un líder singular i la capacitat de propagar un discurs incendiari, a més de les pròpies dificultats socials d'una ciutat poc vertebrada, van fer que les darreres eleccions municipals disparessin les expectatives dels populars. A més a més, la poca cintura del partit socialista, hegemònic al cinturó barceloní, donà més ales al discurs de confrontació. El Partit Popular descobrí la gallina dels ous d'or i es disposà a explotar-la.
L'estratègia esdevingué clara: convertir Badalona en un laboratori del que podria significar el trencament de la societat integradora catalana, introduint-hi primer el dubte i després la veritat absoluta sobre el perill –o el dany– de la immigració. Si l'estratègia obté bons resultats, els populars estaran en condicions de fer forat en la política catalana, i l'efecte dòmino podria adquirir proporcions impensables. L'escenificació de García Albiol, a Badalona, és un planejament de llarg abast, al qual cal fer front en el laboratori badaloní, però des de l'ampli compromís de la societat catalana. Davant un discurs racista i xenòfob no es pot baixar la guàrdia, i els partits polítics han de fer el seu paper per impedir la consolidació d'un discurs inacceptable. A Badalona, la societat civil comença a moure peça i treballa en la construcció de dics de contenció. El laboratori badaloní és una qüestió de tots i caldrà prestar-hi atenció.
