Integrisme laic
Dues notícies d'ahir em fan esgarrifar tant com el record de la Inquisició, dels talibans i de qualsevol acte de violència en nom de qualsevol Déu. Els hem de posar al mateix costat que l'integrisme religiós que ells pretenen denunciar. Són dues maneres diferents de pixar fora de test, però desemboquen allà mateix. L'un és el cas de la metgessa de la clínica Salus Infirmorum, de Banyoles, que ha portat la seva integritat al cairell de l'integrisme. Ha dut al jutjats l'Institut Català de la Salut perquè se sent obligada a treballar a la Clínica de Banyoles envoltada de creus, marededéus i monges. L'erra amb la seva postura granítica: ha de prevaldre sempre el dret col·lectiu a la salut pública i no el dret individual a rebutjar els símbols religiosos d'un espai que dóna un servei públic essencial. No trobeu que s'ha tornat intolerant com qualsevol integrista? L'altra notícia és la bajanada de mil dimonis que va dir el secretari d' Immigració, Oriol Amorós, d'Esquerra, quan va comparar l'imam salafista de Lleida amb el papa Benet XVI. El Sant Pare és carca i carrincló. Però, per l'amor de Déu!, malgrat que accepta i aplaudeix la missa en llatí, que dóna tant de poder a l'Opus Dei i als Legionaris de Crist, no el veig capaç de cridar a cap Guerra Santa, com han fet una colla de mul·làs i aiatol·làs del morro fort. Veig coses molt més perilloses, vingui de l'integrisme religiós o del laic.
