Mas, set anys després

Ara ja sabem quin país tenim. En contra de pronòstics generalitzats la gent va anar a votar, com ho fa quan considera que el que està en joc val la pena. La gent ha parlat i ha parlat clar. I ha castigat severament els qui no han volgut ni tan sols defensar la feina feta al govern i ha premiat el projecte que ha considerat més sòlid i més adequat a la realitat que ens toca viure. Mas ha guanyat i ha guanyat bé. I, és clar, ha guanyat CiU. Però, com abans es deia de Pujol, Mas és el gran guanyador d'aquestes eleccions. Una gran part dels catalans li ha fet confiança. Els que sempre han votat CiU. Els que havien votat CiU i havien deixat de fer-ho buscant actituds més agosarades. I segurament han tornat a Mas vots que CiU havia perdut per la dreta. El president ha aguantat set anys a l'oposició tot i haver guanyat dues eleccions i ha picat pedra a l'oposició. Ha desmentit les veus que anunciaven una ensulsiada de CiU quan perdés Pujol o perdés el poder. CiU ja fa set anys que no té Pujol de cap de cartell i ha estat set anys a l'oposició, no només a la Generalitat sinó perdent ajuntaments i diputacions. Mas s'ha forjat com a líder amb el vent en contra i diumenge, quan la victòria va ser seva, va saber ser un guanyador sobri. Dimarts, a TV3, va tornar a estar a l'altura. Va repetir el mateix que havia dit en campanya i no va amagar les dificultats que ens esperen com a país. Té rèdit perquè se l'ha guanyat. I si ha dit que farà un govern dels millors, cal fer-li confiança. Aviat ho sabrem. Un gest seria que se li permetés, que algun grup li facilités, ser president a la primera, perquè la situació requereix posar-se la granota de fer feines.