Canvi de rumb educatiu

Després del període electoral, i amb un nou govern a l'horitzó, la comunitat educativa del nostre país necessita saber on ha d'anar, què s'espera d'ella i quina carta de navegació mostrarà el nou govern per marcar un nou rumb educatiu. Aquests darrers anys han estat sacsejats per un seguit de normes i mesures que perseguien produir transformacions en el sistema. Canvis a vegades d'un notable calat (LEC, decret d'autonomia de centres, de direccions, etc.) i altres de més dubtosa efectivitat (calendari escolar, programa 1x1 d'introducció dels portàtils a l'aula, rebaixa de sou als mestres de la pública i de la concertada, disminució de certs recursos existents, etc.).

Tot fa pensar que el nou govern haurà d'administrar un pressupost educatiu que, com en altres àmbits, s'haurà de basar en l'austeritat i, per tant, en un redoblat esforç per a l'optimització dels recursos existents. En aquest escenari resultarà fonamental esbrinar quins àmbits, projectes o prioritats esdevenen efectivament rendibles en la perspectiva de millorar el sistema en els aspectes més cabdals. És a dir, ens cal abocar recursos allà on més es necessiten i també on poden tenir un efecte multiplicador perquè ataquin els factors més determinants de les febleses del sistema.

En aquest sentit, efectivament, la lluita contra el fracàs escolar ha de ser una de les prioritats essencials. El problema rau a identificar aquells factors que més es correlacionen amb aquest fracàs. Molts es troben fora de la responsabilitat directa del sistema educatiu. Sabem que com més alt és el nivell d'estudis dels pares més baixa és la possibilitat que els fills acabin abocats al fracàs escolar. Per tant, aquí tenim identificada quina és la població on hem de posar el principal focus d'atenció, encara que no de forma exclusiva. El compromís de les famílies per l'educació, l'esperonament dels pares per l'estudi dels fills, un clima social i de l'entorn extraescolar enriquidor i complementari de l'escola, etc. són aspectes que impliquen tota la societat i que requereixen polítiques en l'àmbit de la família, la conciliació laboral, la dignificació dels barris, el suport a les associacions culturals, esportives, de lleure, etc.

Pel que fa estrictament al marc escolar, caldrà potenciar i optimitzar el suport educatiu als alumnes amb més dificultats per aprendre des de les primeres edats per detectar, al més aviat possible, aquells factors que podrien conduir a un fracàs escolar que, molt sovint, esdevindria també fracàs social. Així mateix, necessitem protocols per detectar de forma preventiva els trastorns d'aprenentatge, que tenen una prevalença d'entre el 5% i el 15% de la població infantil. En cap cas les mesures d'austeritat hauran de disminuir aquest tipus de recursos i el personal especialitzat i de suport propis per a aquesta atenció. Una altra cosa és replantejar les fórmules organitzatives que molts centres disposen en la utilització d'aquests recursos. Per exemple, en molts casos no seria més rendible introduir dos professors a l'aula per atendre la diversitat existent, i no pas anar fraccionant els grups amb un professor de suport que s'emporta de l'aula ordinària alumnes, o subgrups, que després difícilment poden reintegrar-se en el seguiment normalitzat del currículum?

També Es requereix prioritzar els fronts més estratègics de la lluita contra el fracàs escolar als centres. D'aquests fronts destaquem la comprensió lectora com l'element bàsic que permet a l'estudiant seguir amb garanties la resta de matèries curriculars. Un altre aspecte cabdal el constitueix el domini de les matemàtiques en general i del càlcul i la resolució de problemes en particular. També hem de posar l'accent en les competències en llengües estrangeres, en el domini digital del coneixement i en tots aquells aspectes que ens facilitin la comprensió del món social, científic i tecnològic on aquests alumnes d'avui –adults de demà– hauran de viure, de competir i, sobretot, d'esdevenir persones portadores d'uns sòlids valors personals i socials que l'escola ha de contribuir a mostrar-los perquè s'hi puguin identificar.